Jaume Introducció
Introducció
Jaume és el nom del personatge que encapçala aquest escrit, però no sabem de quin Jaume es tracta. Certament, no pot ser el fill de Zebedeu i germà de Joan, un dels Dotze, que morí màrtir probablement l’any 44 dC (Ac 12,2); i, malgrat que una tradició antiga l’identifica amb «Jaume, el germà del Senyor» (Ga 1,19), cap dels qui presidien l’església de Jerusalem, tampoc no és probable que aquest sigui l’autor material de l’escrit.
La Carta de Jaume comença amb una salutació epistolar, però de seguida es fa evident que el gènere literari és exhortatiu. De fet, es tracta d’un gènere molt corrent a l’època en què fou escrita (80-100 dC): el feien servir els mestres pagans que ensenyaven retòrica, els rabins jueus i fins i tot els primers catequistes cristians. La Carta de Jaume, que conté moltes exhortacions morals però no gaires referències doctrinals, presenta semblances, de contingut i de forma, amb els escrits estoics, amb alguns escrits sapiencials de l’Antic Testament (sobretot el llibre dels Proverbis i el Siràcida) i amb altres escrits extrabíblics jueus i cristians.
El fet que la carta sigui escrita en un grec excel·lent i que inclogui nombroses referències a l’Antic Testament, citat sempre segons l’antiga versió grega, fa suposar que s’adreça a cristians provinents del judaisme i del paganisme que viuen en ciutats de cultura hel·lenística (1,1). D’altra banda, sembla clar que vol corregir desviacions pròpies de comunitats que han exagerat unilateralment l’ensenyament de Pau, fins al punt de descurar la dimensió pràctica i social de la fe i oblidar el lligam entre culte i vida.
Així, doncs, sembla que l’escrit s’adreça a cristians d’origen pagà que tenien alguna relació amb el judaisme i que probablement van ser evangelitzats per Pau o per un deixeble seu, i a jueus de cultura grega, potser de tendència essènia. L’autor, segurament amb la intenció d’atraure aquests darrers, accentua alguns trets comuns del cristianisme i del judaisme: la fe en un únic Déu que es revela ja en l’antiga aliança, una ètica basada en la Llei de Moisès, l’ideal de pobresa i l’espera del dia del Senyor.
Es fa difícil de descobrir un esquema en la Carta de Jaume, suposant que realment n’hi hagi cap. Més aviat ens trobem amb una sèrie de temes que es connecten simplement perquè una paraula en suggereix una altra. Una gran part de l’escrit és un enfilall de sentències de caire sapiencial, sobre qüestions molt diverses: la saviesa, la humilitat, les temptacions, l’escolta de la paraula de Déu i el seu compliment, la religió veritable, el domini sobre la llengua, les baralles entre els homes, la maledicència, la riquesa enfront de la pobresa, la paciència, la unció dels malalts, la confessió dels pecats, la pregària. Tot i aquesta barreja de temes, sembla que es poden distingir un capítol preliminar (c. 1), on domina el to exhortatiu, una secció destinada a parlar de les conseqüències de la fe (c. 2) i una darrera secció que recull exhortacions diverses (3,1-5,11). Fins i tot la cloenda de l’escrit (5,12-20) té un caràcter exhortatori i d’advertiment. Cal notar que, en el tractament de les diferents qüestions, no es fa cap referència als temes principals de la catequesi cristiana primitiva i que hi abunden, en canvi, els models de patriarques i profetes de l’Antic Testament, amb ben poques referències explícites a Jesucrist.
Sigui per aquestes o per altres raons, el cert és que la Carta de Jaume no va ser admesa en el cànon del Nou Testament fins bastant tard. Mentre que escrits com la Primera carta de Pere o la Primera carta de Joan ja eren considerats canònics en el segle II, la Carta de Jaume no va ser acceptada per les esglésies d’Orient fins al segle III i, a l’Occident, després de llargs debats, fins a la fi del segle IV. Tanmateix, la preocupació bàsica del seu autor és, també avui, la preocupació de molts: com suscitar una fe més autèntica, arrelada i compromesa en el medi sòcio-cultural en què es viu.
S'ha seleccionat:
Jaume Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso