Osees Introducció
Introducció
Osees, profeta contemporani d’Amós o una mica posterior, exerceix el seu ministeri al regne del Nord en temps de Jeroboam II, que va governar durant molts anys (787-747 aC). És una època de prosperitat i de seguretat que s’anirà deteriorant ja cap al final del regnat i, sobretot, en els regnats posteriors, fins que arribarà la caiguda de Samaria l’any 722 aC. Assíria, la potència emergent, va eixamplant les conquestes. Egipte, que passa un moment de decadència, encara compta per a alguns com a possible aliat. Mort Jeroboam II, la inestabilitat política d’Israel és total: en disset anys seran assassinats quatre reis. La corrupció moral i religiosa augmenta.
En aquesta situació, la predicació d’Osees és un intent de fer tornar el poble a la fe pura del temps de l’èxode. El poble s’ha apartat completament de Déu, i el profeta rep la missió de parlar en nom d’aquell qui ha estat rebutjat. El recurs emprat és ben sorprenent: la pròpia vida, l’experiència del seu matrimoni.
En els capítols 1 i 3, narrats en tercera i en primera persona respectivament, hi trobem el drama personal del profeta. No hi ha acord entre els estudiosos a l’hora d’interpretar aquests dos capítols: si es tracta d’una mateixa dona o de dues, si són dos moments diferents de la vida d’Osees, si Gómer és una prostituta sagrada d’algun santuari idolàtric... Sigui com sigui, el cert és que Osees estima una dona que no li és fidel i la continua estimant malgrat la seva infidelitat. Aquesta experiència punyent i dolorosa serveix a Osees per a explicar com es comporta Déu amb el seu poble.
El capítol 2 fa l’explicació del simbolisme: Israel, que Déu havia pres com a esposa, no ha estat fidel i s’ha prostituït. Però Déu continua estimant el poble i vol dur-lo a l’amor de joventut, quan va ser alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Això no es farà sense que el Senyor descarregui el seu enuig i Israel s’adoni de la pròpia infidelitat i de l’amor immens que Déu li té. Osees és el primer que fa servir la imatge del matrimoni per a explicar les relacions entre Déu i el poble. Després la reprendran Jeremies, Ezequiel i l’autor de la segona part d’Isaïes (Is 40-55). En el Nou Testament, la imatge nupcial simbolitzarà, a més, la unió de Jesucrist amb l’Església.
La resta del llibre d’Osees és una successió, no gaire ordenada, d’acusacions, amenaces, condemnes, anuncis de càstig, crides a la conversió, i també promeses, però tot marcat per la mateixa convicció: l’amor sempre fidel d’un espòs (Déu) enganyat una vegada i una altra per la seva estimada (Israel). En efecte, Israel (anomenat sovint Efraïm) ha oblidat els seus orígens (11,1-4), s’ha prostituït davant els déus cananeus de la fertilitat (2,4-7.10.15; 4,11-13) i ha confiat en les potències estrangeres (7,11; 8,9). El poble no ha fet cas de Déu, que l’ha estimat com una mare estima el seu fill i que el continua estimant com un marit fidel estima la seva muller. La primera conseqüència de la manca de coneixement de Déu per part del poble (2,22; 4,1) són el deteriorament de les relacions interpersonals (4,2; 6,8; 7,1) i els abusos constants: els sacerdots ofereixen cultes a altres déus i s’aprofiten del seu càrrec (4,8.14; 6,9), els dirigents porten el poble a la destrucció conspirant contínuament (5; 8,1-4), i fins i tot es reprenen les lluites fratricides entre Israel i Judà (5,10). Per a sortir d’aquesta situació, cal tornar al Senyor, demanar-li perdó i oferir-li allò que ell ja ha donat: bondat i justícia, amor i misericòrdia (2,21; 14,3). Tanmateix, Israel no s’adona de la situació i de la necessitat de capgirar-la (13,13), i per això arribarà el càstig. Serà llavors que hi veurà clar (2,9.18). Pel seu costat, Déu farà tot el que calgui per a tornar a conquerir l’amor d’Israel (2,16; 5,15; 11,8-9; 12,10-11; 14,5-9).
El llibre d’Osees, tal com ens ha arribat, no ha estat escrit de manera unitària. Per això és impossible d’establir-ne un pla precís. Després de la caiguda de Samaria, segurament alguns deixebles del profeta van emigrar cap al regne de Judà i allí van ampliar els oracles profètics d’Osees, amb al·lusions als esdeveniments passats i a la situació que van trobar al regne del Sud. Amb tot, el llibre té un caràcter personal remarcable, tant en la llengua com en l’estil. Llengua i estil deixen entreveure un esperit apassionat i fort però alhora tendre i amorós. Les frases curtes, tallants, ritmades, plenes de jocs de paraules, sovint fan difícil la comprensió d’un text molt suggestiu, però malauradament força malmès durant la seva transmissió. Per això el d’Osees és un dels llibres més complexos de l’Antic Testament.
Malgrat tot, queda clar el nucli del missatge del profeta: Déu estima els homes amb un amor que no es pot contradir, amb una fidelitat que supera totes les infidelitats, amb un apassionament que tan sols s’explica des de la pura gratuïtat. El mateix nom d’Osees, que significa ‘(el Senyor) salva’, així ho indica. Encara falten segles perquè Jesucrist reveli als homes com el Pare estima el món, però Osees ja ens prepara per a atansar-nos a un Déu transcendent i proper, fort i tendre, misericordiós i tot ell amor.
S'ha seleccionat:
Osees Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso