Ezequiel 10
10
Una altra visió de la glòria del Senyor#x
1Llavors vaig veure aparèixer una figura semblant a la d’un tron. La vaig veure sobre la volta, blava com safir, que els querubins tenien damunt el cap.#x
2Algú digué a l’home vestit de lli:
– Fica’t per entremig de la carrossa#x sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat.#x
I vaig veure que l’home hi entrava. 3Els querubins eren a la dreta del santuari i el núvol omplia l’atri interior. 4La presència gloriosa del Senyor es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari. El núvol omplí el santuari, i l’esclat de la glòria del Senyor es va estendre per tot l’atri.#x 5La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com la veu del Totpoderós quan parla.#x
6Així que l’home vestit de lli rebé l’ordre de prendre foc d’entremig de la carrossa, d’enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda. 7El querubí va allargar la mà cap al foc d’entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir.
8Llavors es va veure#x que sota les ales dels querubins hi havia una forma de mà humana. 9Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi. 10Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. 11Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se. 12El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn.#x 13I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa».#x 14Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila. 15Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar. 16Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells. 17Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes.
18Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins.#x 19Els querubins van desplegar les ales, s’enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S’aturaren a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt d’ells.#x 20Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins. 21Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. 22L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.
S'ha seleccionat:
Ezequiel 10: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso