Ezequiel 1

1
Visió de la glòria del Senyor
1-3L’any cinquè de la deportació del rei Jeconies,#x el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys.#x Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor#x es va apoderar d’ell. El cel s’obrí i va tenir visions divines.#x
4Jo, Ezequiel,#x vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. 5Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana.#x 6Cada un tenia quatre cares i quatre ales. 7Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. 8A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. 9Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra.#x Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant. 10Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila. 11Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l’una amb l’altra, i dues els cobrien el cos.#x 12Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit#x els empenyia. 13L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs.#x 14Els vivents anaven i venien com un llamp.
15Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d’ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. 16Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. 17Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. 18L’alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d’ulls de dalt a baix.#x 19Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. 20Anaven on els empenyia l’esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. 21Quan ells avançaven, elles també avançaven; quan els vivents s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. Anaven on els empenyia l’esperit.#x
22Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d’esclat esglaiador. 23Per sota aquesta volta hi havia els vivents: cada un tenia dues ales, desplegades d’un cap a l’altre, i amb les altres dues ales es cobria el cos. 24Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d’un exèrcit. Quan s’aturaven, plegaven les ales.#x
25Se sentí encara un crit des de la volta que era damunt els seus caps.#x 26Sobre la volta, blava com de safir,#x que tenien damunt els caps, hi havia com un tron, on seia una figura amb aspecte d’home.#x 27El vaig veure, de mig cos en amunt, semblant al metall incandescent, com si un foc l’envoltés, i, de mig cos en avall, com un foc nimbat de resplendor. 28El seu esclat era sem-blant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja.#x Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor.#x
Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.

S'ha seleccionat:

Ezequiel 1: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa