Deuteronomi 9:22-29

»Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·làreu contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir. D’ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor. »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos. Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta. Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats. Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’ Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós.”