Deuteronomi 9:22-29 - Compara totes les versions
Deuteronomi 9:22-29 BCI (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
»Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·làreu contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir. D’ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor. »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos. Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta. Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats. Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’ Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós.”
Deuteronomi 9:22-29 BEC (Bíblia Evangèlica Catalana)
També a Taberà, i a Massà, i a Qui-brot-Ataavà provocàreu el Senyor. I quan el Senyor us va enviar de Cadeix-Barnea i us digué: Pugeu a con-querir la terra que us dono, us vau re-bel·lar contra la paraula del Senyor, el vostre Déu, i no el vau creure ni vau escoltar la seva veu. Heu estat rebels contra el Senyor des del dia que us vaig conèixer. Aleshores em vaig agenollar davant el Senyor i vaig estar aquests quaranta dies i quaranta nits prosternat, perquè el Senyor havia parlat de destruir-vos, i vaig pregar al Senyor dient: Senyor, Déu Etern, no destrueixis el teu poble, la teva heretat que vas redimir amb la teva grandesa, que has tret d’Egipte amb mà poderosa! Recorda’t dels teus servents, Abraham, Isaac i Jacob. No tinguis en comp-te l’obstinació d’aquest poble ni la seva maldat ni el seu pecat; perquè no diguin al país d’on l’has fet sortir: Com que el Senyor no ha po-gut introduir-los a la terra que els havia promès, i per haver-los avorrit, els ha tret per fer-los morir en el desert. Ells són el teu poble, la teva heretat, que tu vas treure amb el teu gran poder i el teu braç estès.”