SALMS 69
69
No tinc on posar el peu
(Del mestre de cant. Al to de “Xoixanim”. De David.)
1Salva’m, oh Déu,
que l’aiguat m’arriba fins a l’ànima.
2Estic ficat en un fangar profund i no tinc on posar el peu,
em trobo al fons de les aigües i m’engoleix un remolí.
3Estic esgotat de tant cridar, tinc la gola resseca;
se m’han malmès el ulls de tant es-perar el meu Déu.
4Són més que cabells tinc al cap els qui m’odien perquè sí;
són poderosos els qui em volen perdre, els qui volen destruir-me sense motiu.
¿És que hauré de restituir el que no he robat?
5Oh Déu, tu coneixes la meva insen-satesa,
i les meves culpes no et són pas desconegudes.
6Que no s’hagin d’avergonyir per culpa meva els qui confien en tu, Senyor, Déu de l’univers!
Que no passin afront per culpa me-va els qui et busquen, Déu d’Is-rael!
7És per tu que he tolerat l’oprobi,
la vergonya em cobreix la cara;
8pels meus germans sóc un foraster,
un desconegut pels fills de la meva mare.
9El zel de la teva casa em consumeix,
i la befa dels qui t’insulten recau damunt meu.
10Quan m’entristeixo i dejuno,
serveixo de motiu d’escarni;
11quan m’he posat roba de sac per vestit,
m’he tornat la riota de tothom;
12els qui seuen a la porta malparlen de mi,
i em dediquen cançonetes els bor-ratxos.
13Però jo alço a tu la meva pregària, Senyor, en el temps oportú;
contesta’m, oh Déu ple de bondat, amb la fidelitat del teu auxili.
14Treu-me del fang, que no m’en-fonsi;
fes que m’escapi dels meus perse-guidors i de les aigües profun-des.
15Que no m’ofegui l’aiguat,
ni m’engoleixi l’abisme,
ni tanqui el pou la seva boca sobre mi.
16Escolta’m, Senyor, pel teu amor tan benigne;
mira’m segons la teva gran clemència.
17No neguis la mirada al teu servent,
perquè em sento angoixat; cuita a respondre’m.
18Apropa’t a la meva ànima, redi-meix-la;
per causa dels meus enemics, rescata’m.
19Tu coneixes el meu ultratge, tens present la meva vergonya i el meu oprobi,
et són coneguts tots els meus con-traris.
20L’escarni em trenca el cor i defa-lleixo.
Esperava compassió, i no n’hi hagué,
consoladors, i no n’he trobat.
21Em van amargar el meu menjar,
i quan tenia set em feren beure vinagre.
22Que la taula parada se’ls torni una trampa,
i allò que és el seu benestar, un parany!
23Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin;
fes que flaquegin sempre els seus lloms!
24Aboca damunt d’ells la teva indig-nació,
i que els atrapi la teva ira.
25Que el seu clos sigui devastat
i no quedi ningú a les seves tendes!
26Perquè han perseguit el qui tu has ferit,
i augmenten el dolor dels qui tu has afligit.
27Apila culpa sobre les seves culpes,
que no aconsegueixin la teva jus-tícia;
28que siguin esborrats de la llista dels vivents
i no siguin inscrits amb els justos!
29Però a mi, dissortat i sofrent,
que el teu auxili, oh Déu, em pro-tegeixi!
30Lloaré el nom de Déu amb càntics,
i l’exalçaré amb accions de gràcies;
31i això agradarà al Senyor
més que el sacrifici d’un brau,
o el d’un vedell ja fet.
32Ho veuran els oprimits i se n’ale-graran;
els qui cerqueu Déu, que revisqui el vostre cor,
33que el Senyor escolta els desvalguts
i no menysprea els seus captius.
34Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou;
35perquè Déu salvarà Sió
i reedificarà les ciutats de Judà:
hi habitaran i serà la seva propietat,
36la descendència dels seus servidors l’heretarà,
i els qui estimen el seu nom hi habitaran.
S'ha seleccionat:
SALMS 69: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya