SALMS 49
49
Ningú no pot redimir-se ell mateix
(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Salm.)
1Escolteu això, pobles tots;
escolteu bé, habitants de tot el món;
2tant la gent humil com els pode-rosos,
per igual rics i pobres.
3La meva boca parlarà amb saviesa
i el meu cor té meditacions assenyades.
4Fixaré l’atenció en la inspiració,
exposaré el meu enigma al so de la lira.
5Per què he de tenir por en els dies adversos,
quan m’envolta la iniquitat dels meus enemics?
6Ells confien en la pròpia puixança,
i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa.
7Ningú no pot redimir-se ell mateix,
ni pagar a Déu la pròpia redempció;
8per alt que suposi el preu de la seva vida
sempre quedarà curt
9per poder viure perpètuament,
sense haver-se d’encarar amb la mort.
10És ben clar: els savis moren,
i igualment desapareix el neci i l’insensat,
i deixen als altres la seva riquesa.
11El sepulcre és la seva casa perpètua,
la seva estada de generació en ge-neració,
per més que les propietats conser-vin els seus noms.
12Que l’home no perdura en l’es-plendor:
ve a ser com el bestiar que sucum-beix.
13Aquest és el camí dels qui confien en si mateixos,
i la fi dels qui es complauen en les seves màximes. (Pausa)
14Com un ramat són menats al sepulcre;
la mort els pastura;
damunt d’ells predominaran els justos,
ben aviat la seva imatge es dis-siparà,
i la regió dels morts serà el seu estatge.
15En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme,
perquè se m’endurà amb ell. (Pausa)
16No t’inquietis si algú s’enriqueix,
si creix l’opulència de la seva casa;
17perquè quan mori no s’endurà pas res,
ni l’opulència li vindrà al darrere.
18Malgrat que en vida es consideri feliç,
i sigui elogiat per la seva prospe-ritat,
19haurà d’unir-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.
20Que l’home no perdura en l’es-plendor:
ve a ser com el bestiar que su-cumbeix.
S'ha seleccionat:
SALMS 49: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya