MARC 2
2
La guarició d’un paralític
(Mt 9,1-8 Lc 5,17-26)
1Al cap d’uns dies, quan era de nou a Cafarnaüm, va córrer la veu que era a casa,
2i s’hi va aplegar tanta gent que ja no cabien ni fora la porta. Els estava di-rigint la paraula
3quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre.
4I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític.
5Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.”
6Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu:
7“Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?”
8Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre?
9Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina?
10Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític:
11Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.”
12Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.”
Els recaptadors d’impostos
(Mt 9,9-13, Lc 5,27-32)
13Una altra vegada, Jesús va sortir a la riba del llac i tota la gent hi acudia, i ell continuava ensenyant-los.
14Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.” Ell es va alçar i el va seguir.
15Després, a casa d’ell, Jesús s’assegué a taula amb els seus deixebles i un bon nombre de recaptadors i gent incrèdula, perquè eren ja molts els qui el seguien.
16Els mestres de la Llei del grup dels fariseus, en veure que menjava amb els descreguts i els recaptadors, deien als seus deixebles: “Com és que menja amb els recaptadors i els descreguts?”
17Jesús, que ho va sentir, els respon-gué: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.”
Discussions sobre el dejuni i el dissabte
(Mt 9,14-17; 12,1-8 Lc 5,33-6, 5)
18Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus guardaven el dejuni, van anar a preguntar-li: “Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus deju-nen i els teus deixebles no?”
19Jesús els respongué: “¿És que poden dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Mentre tenen el nuvi amb ells, no poden dejunar.
20Però arribaran dies en què el nuvi els serà pres, i llavors, aquell dia, dejunaran.
21Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense rentar, altrament, el pedaç nou tibaria el vell i l’estrip es faria pitjor.
22Tampoc ningú no posa vi novell en bots vells, altrament, el vi rebentaria els bots i es perdrien el vi i els bots; no, a vi novell, bots nous.”
23Un dissabte que ell passava pels sembrats, els seus deixebles, tot cami-nant, es posaren a arrencar espigues.
24Els fariseus van dir-li: “Mira, per què fan en dissabte allò que no és permès de fer?”
25Ell els respon: “No heu llegit mai què va fer David, i els qui l’acompanyaven, quan es va trobar en necessitat i tenia fam?
26En temps del gran sacerdot Abiatar, va entrar a la casa de Déu i es va menjar els pans de l’ofrena, que a ningú no és permès de menjar, sinó únicament als sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.”
27I els deia: “El dissabte va ser fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.
28De manera que el Fill de l’Home també és senyor del dissabte.”
S'ha seleccionat:
MARC 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya