MATEU 10
10
Jesús envia els dotze apòstols
(Mc 3,13-19. 6,7-13. 13,9-13 Lc 6,12-16. 9,1-6. 12,2-9. 21,12-17)
1Després va cridar els seus dot-ze deixebles i els va donar po-der sobre els esperits impurs, per a ex-pulsar-los, i per a guarir tota mena de malalties i xacres.
2Els noms dels apòstols són: el primer, Simó, anomenat Pere, i el seu germà Andreu; Jaume,el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan;
3Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el recaptador; Jaume, el fill d’Alfeu, i Tadeu;
4Simó, el cananeu, i Judes Iscariot, el qui després el va trair.
5Aquests dotze els envià Jesús amb les següents instruccions: “No us encami-neu a les terres dels pagans, ni entreu en cap ciutat dels samaritans;
6aneu, més aviat, a les ovelles perdudes del poble d’Israel.
7En el recorregut aneu predicant que el Regne de Déu ja és a prop.
8Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
9No us procureu diners, ni d’or, ni de plata, ni de coure, com a provisió de butxaca;
10no porteu sarró per al camí, ni dues túniques, ni calçat, ni bastó; que el qui treballa, bé es mereix el seu mante-niment.
11En qualsevol vila o poblat que en-treu, busqueu una persona de bé i quedeu-vos a casa seva fins que marxeu d’aquell lloc.
12Quan entreu en una casa, saludeu i desitgeu-los pau.
13Si la família n’és digna, que la vostra pau resti en ella; però si no n’és digna, que retorni a vosaltres.
14I si en algun lloc no us reben ni us escolten, sortint d’aquella casa, o d’aquella vila, espolseu-vos la pols dels vostres peus.
15Us ben asseguro que el dia del judici hi haurà més tolerància per a la terra de Sodoma i Gomorra que no pas per a aquella població.
16Mireu, jo us envio com ovelles en-mig de llops; sigueu astuts com les serps, però innocents com els coloms.
17Tingueu compte amb la gent, perquè us portaran als tribunals religiosos i us assotaran a les sinagogues,
18i us faran comparèixer davant de governants i de reis per causa meva, a fi que doneu testimoniatge davant d’ells i davant dels pagans.
19I quan us hi portin, no us preocupeu pel que heu de dir ni per com ho direu, perquè en el moment precís us seran inspirades les paraules que haureu de dir,
20ja que no sou vosaltres els qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres.
21Un germà lliurarà el seu germà a la mort, i un pare el seu fill; i els fills es rebel·laran contra els pares i els mata-ran.
22I sereu odiats de tothom a causa del meu nom, però el qui hagi resistit fins a la fi se salvarà.
23Quan us persegueixin en aquest poble, fugiu a un altre, perquè us asseguro que el Fill de l’Home tornarà abans que acabeu de recórrer les poblacions d’Israel.
24El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo.
25Ja en té prou el deixeble de ser com el seu mestre, i el criat de ser com el seu amo. Si al cap de casa li han dit Beelzebul, què no diran als altres de la família!
26Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber.
27El que us dic a les fosques, digueu-ho a plena llum del dia; el que escolteu a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.
28I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
29¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.
30Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.
31Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
32Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial;
33però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial.
34No us penseu que hagi vingut a es-campar la pau per damunt la terra; no he vingut a sembrar pau, sinó lluita.
35Jo he vingut a posar en desavinença l’home contra el seu pare, la filla contra la mare, la nora contra la sogra;
36de manera que els enemics de l’home seran els seus parents.
37Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi;
38i qui no pren la seva creu i em se-gueix, no és digne de mi.
39El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.
40Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
41Qui acull un profeta perquè és pro-feta, rebrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, rebrà la recompensa dels justos.
42I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
S'ha seleccionat:
MATEU 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya