LLUC 19
19
La conversió de Zaqueu
1Entrant a Jericó, anava traves-sant la ciutat,
2i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt ric,
3intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l’aglomeració de la gent li ho impedia, ja que ell era baix d’estatura.
4Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una figuera per veure’l, ja que havia de passar per allí.
5Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allot-jar-me a casa teva.”
6Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.
7Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”
8Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
9Jesús li digué: “Avui ha vingut la sal-vació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham.
10Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”
La paràbola de les mines
(Mt 25,14-30)
11Com que la gent seguia amb atenció tot això, hi va afegir una paràbola, perquè era a prop de Jerusalem i la gent es pensava que d’un moment a l’altre es manifestaria el Regne de Déu.
12Digué, doncs: “Un home noble havia d’anar a un país llunyà per rebre la investidura reial i després tornar.
13Va fer venir deu servidors seus i els repartí deu mines i els digué: ‘Nego-cieu-hi fins que torni.’
14Els seus conciutadans l’odiaven, i van enviar darrere d’ell uns comissio-nats que diguessin: ‘No volem que aquest home ens governi.’
15Quan va tornar de rebre la dignitat reial, féu venir els servidors als quals havia donat els diners, per saber el que havia guanyat cadascú.
16Es presentà el primer i va dir: ‘Senyor, la teva mina n’ha produït deu.’
17Li digué: ‘Bé, bon servidor. Ja que has estat fidel en tan poca cosa, et con-cedeixo autoritat sobre deu poblacions.’
18El segon va venir i digué: ‘La teva mina, senyor, n’ha produït cinc.’
19A aquest li va dir igualment: ‘També tu pren autoritat sobre cinc poblacions.’
20En va venir un altre i digué: ‘Senyor, aquí tens la teva mina, que he tingut guardada en un mocador
21perquè tenia por, ja que tu ets un home exigent: prens el que no has deixat i culls el que no has sembrat.’
22Li replicà: ‘Per la teva boca et con-demno, mal servent. Sabies que sóc un home exigent, que prenc el que no he deixat i cullo el que no he sembrat.
23Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo l’hau-ria cobrat amb el rèdit.’
24Llavors digué als presents: ‘Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.’
25Li van contestar: ‘Senyor, si ja en té deu.’
26Us asseguro que a tot aquell qui té se li donarà; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
27Pel que fa a aquells enemics meus que no em volien com a sobirà, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.”
L’entrada a Jerusalem
(Mt 21,1-11 Mc 11,1-11 Jn 12,12-19)
28Dit això, anava al davant pujant cap a Jerusalem.
29Quan fou a prop de Betfagé i Betà-nia, ja tocant a la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles
30i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu un pollí fermat que cap home no ha muntat mai. Desfermeu-lo i porteu-me’l.
31Si algú us pregunta per què el desfer-meu, contesteu: ‘El Senyor el neces-sita’.”
32Van marxar, doncs, els enviats, i ho van trobar tal com els ho havia dit.
33Mentre desfermaven el pollí, els amos els digueren: “Per què el desfermeu?”
34Ells contestaren: “El Senyor el ne-cessita.”
35El van portar a Jesús, van cobrir el pollí amb els seus vestits i hi van fer muntar Jesús.
36Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.
37Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els prodigis que havien vist,
38i deien: “Beneït el Rei, que ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!”
39Alguns dels fariseus que eren entre la multitud li digueren: “Mestre, renya els teus deixebles.”
40Ell respongué: “Us asseguro que, si aquest callen, cridaran les pedres.”
41Quan ja era a prop, veié la ciutat i, plorant per ella,
42va dir: “Si també tu sabessis trobar en aquest dia el que et pot dur a la pau! Però ara ho desconeixes.
43Vindran damunt teu dies en què els teus enemics t’envoltaran amb trinxeres, t’assetjaran i t’estrenyeran per tots costats,
44i t’arrasaran amb els teus habitants a dins, i de tu no deixaran pedra sobre pedra, per no haver reconegut el temps en què se’t visitava.”
Jesús en el temple
(Mt 21,12-17 Mc 11,15-19 Jn 12,13-22)
45Quan va entrar al temple es va posar a expulsar-ne els venedors, mentre els deia:
46“Diu l’Escriptura: La meva casa serà casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
47Cada dia ensenyava en el temple, i els principals sacerdots i els mestres de la Llei, junt amb els notables del poble, buscaven la manera d’eliminar-lo,
48però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia.
S'ha seleccionat:
LLUC 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya