JOAN 1
1
El verb es va fer home
1Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu.
2Aquell, al principi, era amb Déu.
3Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix.
4En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes.
5La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar.
6Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan.
7Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin.
8Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum.
9Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món.
10Però, encara que era al món i l’havia creat, el món no el va reconèixer.
11Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren.
12Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.
13I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu.
14I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat.
15Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo.
16De la seva abundor, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia rere gràcia.
17Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist.
18A Déu ningú no l’ha vist mai; l’Uni-gènit de Déu, que és al si del Pare, l’ha revelat.”
El testimoniatge de Joan
(Mt 3,1-12 Mc 1,2-8 Lc 3,15-17)
19Aquest és el testimoniatge de Joan quan els jueus de Jerusalem li van en-viar sacerdots i levites a preguntar-li: “Tu, qui ets?”
20Ell no va amagar la veritat, sinó que va declarar: “Jo no sóc el Crist.”
21Li van preguntar: “Doncs, què? Ets Elies?” Ell contestà: “No el sóc.” “Ets el profeta?” Respongué: “No.”
22Li digueren: “Qui ets? Perquè hem de dur una resposta als qui ens han en-viat. Què dius de tu mateix?”
23Digué: “Jo sóc una veu que crida en el desert: ‘Aplaneu el camí del Senyor’, com va dir el profeta Isaïes.”
24Alguns dels enviats eren dels fari-seus,
25i li van preguntar: “Per què bateges, doncs, si no ets el Crist, ni Elies, ni el Profeta?”
26Joan els respongué: “Jo batejo amb aigua; però enmig de vosaltres teniu el qui encara no coneixeu,
27el qui ve darrere meu, de qui no sóc prou digne per a deslligar-li la corretja de la sandàlia.”
28Això s’esdevenia a l’altra banda del Jordà, a Betània, on Joan batejava.
Jesús, l’Anyell de Déu
29L’endemà, Joan va veure Jesús que se li acostava, i digué: “Mireu l’Anyell de Déu que treu el pecat del món.
30Aquest és aquell de qui vaig dir: Des-prés de mi ve un home que està per da-munt meu, perquè existia abans que jo.
31Jo no el coneixia, però he vingut a batejar amb aigua per tal que es mani-festi al poble d’Israel.”
32Joan també va declarar: “He vist que l’Esperit davallava del cel com un co-lom i es posava damunt d’ell.
33Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua m’havia dit: Aquell sobre qui vegis davallar l’Esperit i po-sar-se-li damunt, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.
34I jo ho he vist i testifico que aquest és el fill de Déu.”
Els primers deixebles
35L’endemà, Joan tornava a ser allí amb dos dels seus deixebles
36i, fixant la mirada en Jesús, que passa-va, digué: “Mireu l’Anyell de Déu.”
37Els dos deixebles ho van sentir i van seguir Jesús.
38Jesús es girà i, veient que el seguien, els digué: “Què busqueu?” Ells di-gueren: “Rabí –que vol dir «mestre»–, on vius?”
39Els respongué: “Veniu i ho veureu.” Hi anaren, doncs, i van veure on vivia, i es quedaren amb ell aquell dia. Eren prop de les quatre de la tarda.
40Un d’aquells dos que havien sentit el que Joan havia dit i havien seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere.
41Aquest, amb qui primer es va trobar va ser amb el seu germà Simó, i li va dir: “Hem trobat el Messies” –que vol dir el Crist.
42I el va portar a Jesús. Jesús se’l va quedar mirant i digué: “Tu ets Simó, el fill de Joan; el teu nom ara serà Quefes” –que vol dir Pere.
Felip i Natanael
43L’endemà, Jesús va decidir d’anar a Galilea. Trobà Felip i li digué: “Se-gueix-me.”
44Felip era de Betsaida, la mateixa ciutat d’Andreu i Pere.
45Després, Felip trobà Natanael i li va dir: “Hem trobat aquell de qui va escriure Moisès en la Llei, i també els profetes: és Jesús, el fill de Josep de Natzaret.”
46Li replicà Natanael: “¿De Natzaret en pot sortir res de bo?” Li diu Felip:“Vine i ho veuràs.”
47Quan Jesús veié Natanael que se li acostava, referint-se a ell, digué: “Mireu un autèntic israelita, en qui no hi ha engany.”
48Natanael li va preguntar: “D’on em coneixes?” Li respongué Jesús: “Abans que Felip et cridés, quan encara eres sota la figuera, jo ja et veia.”
49Natanael li va dir: “Rabí! Tu ets el fill de Déu, tu ets el rei d’Israel.”
50Jesús li respongué: “¿Perquè t’he dit que et veia sota la figuera ja creus? Co-ses més grans que aquestes veuràs.”
51I afegí: “Us ben asseguro que veureu com el cel queda obert i els àngels de Déu que pugen i baixen sobre el Fill de l’Home.”
S'ha seleccionat:
JOAN 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya