JAUME 2
2
Lliures de favoritismes
1Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.
2Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,
3i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,
4¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?
Rics en la fe i hereus del Regne
5Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?
6En canvi, vosaltres heu ofès el pobre. ¿No són els rics els qui abusen de vosaltres i us arrosseguen als tribunals?
7¿No blasfemen ells el bon nom que porteu invocat damunt vostre?
8Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;
9però si teníeu favoritismes personals, cometríeu un pecat, i la llei us acusaria com a transgressors.
10Perquè qualsevol qui observa sence-ra la llei, però falla solament en un punt, esdevé culpable de tots.
11Aquell qui ha dit: “No adulteraràs”, també ha dit: “No mataràs”. I, si mates, encara que no hagis comès adulteri, ja ets transgressor de la llei.
12Parleu i obreu pensant que heu d’és-ser judicats per la llei de la llibertat.
13Penseu que es judicarà sense mise-ricòrdia el qui no va tenir misericòrdia: i la misericòrdia triomfa sobre el judici.
La fe sense obres és morta
14De què serviria, germans meus, si algú deia que té fe, si no té obres? ¿Po-drà la fe salvar-lo?
15Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,
16i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
17Així és també la fe: si no té obres és morta per si sola.
18Però algú dirà: “Tu tens fe i jo tinc obres. Demostra’m la teva fe deixant a part les obres i jo et mostraré la meva fe per mitjà de les obres.
19Tu creus que Déu és un de sol, i fas bé; també els dimonis ho creuen, i els fa tremolar.”
20¿Vols saber, insensat, com és que la fe sense obres és morta?
21El nostre pare Abraham, ¿no fou jus-tificat per les obres quan va oferir el seu fill Isaac damunt l’altar?
22¿Veus com la fe va actuar conjuntament amb les seves obres, i com per mitjà de les obres la fe es feia completa?
23Així es complí allò que diu l’Escrip-tura: “Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia, i fou anome-nat amic de Déu.”
24Vegeu com l’home és justificat per les obres i no únicament per la fe.
25Això mateix es pot dir de Rahab, la ramera, ¿no fou justificada per les obres, quan va acollir els missatgers i els va fer sortir per un altre camí?
26Així com el cos sense l’esperit és mort, també la fe sense les obres és morta.
S'ha seleccionat:
JAUME 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya