HEBREUS 10
10
Els sacrificis de la Llei
1Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis.
2Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recan-ça pel pecat, ¿no haurien deixat ja d’o-ferir-los?
3En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any,
4perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats.
5Per això en entrar al món diu:
“No vols sacrificis ni ofrenes,
però m’has format un cos;
6no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat.
7Aleshores he dit: Mira, sóc aquí
–com hi ha escrit de mi en el començ del llibre–,
per complir, oh Déu, la teva voluntat.”
8Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana.
9Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc.
El sacrifici del Crist, una vegada per sempre
10I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofe-reix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats,
12ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
13i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus.
14Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant.
15També l’Esperit Sant ens ho certifi-ca, després d’haver dit:
16“Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies,
diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors
i les gravaré en el seu enteniment,
17i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.”
18Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat.
19Tenim doncs, germans, lliure entrada al santuari per la sang de Jesús,
20que ell va inaugurar per nosaltres com un camí nou i vivent a través de la cortina, que és la seva carn,
21i tenim un gran sacerdot sobre la casa de Déu.
Procurem d’estimular-nos mútuament
22Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
23mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
24i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
25no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
26Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,
27sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
28Si algú viola la Llei de Moisès és condemnat a mort sense compassió, basant-se en dos o tres testimonis.
29Penseu com de pitjor no serà el càstig que mereixerà aquell qui hagi trepitjat el Fill de Déu i hagi tingut per immunda la sang de l’aliança amb què fou santificat, i hagi ultratjat l’Esperit de la gràcia.
30Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.”
31És una cosa terrible anar a parar a les mans del Déu vivent!
Cal no perdre la confiança
32Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments:
33els uns exposats públicament a l’es-carni i als maltractes, i els altres solida-ritzant-se amb els qui eren maltractats.
34Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
35Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa.
36Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
37Ja que:
“D’aquí a un moment, un moment només,
i el qui ha de venir arribarà sense tardança.
38El meu just viurà per la fe;
però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.”
39Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.
S'ha seleccionat:
HEBREUS 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya