GÈNESI 38
38
Història de Judà i Tamar
1Per aquell temps, Judà es va separar dels seus germans i es va fer amic d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà.
2Allí Judà va veure la filla d’un home cananeu que es deia Xua. S’hi va casar i es va unir amb ella,
3que va concebre i va infantar un fill, i ell li va posar el nom d’Er.
4Va tornar a concebre i va infantar un fill, i li posà el nom d’Onan.
5Una vegada més va infantar un fill, i el va anomenar Xelà. Ella es trobava a Quesib quan el va tenir.
6Judà va prendre esposa per al seu primogènit Er, una dona que es deia Tamar.
7Però Er, el primogènit de Judà, fou dolent als ulls del Senyor, i el Senyor el va fer morir.
8Llavors Judà va dir a Onan: “Uneix-te amb la dona del teu germà i compleix amb ella el deure de cunyat i dóna una posteritat al teu germà.”
9Onan, però, com que sabia que la des-cendència no seria reconeguda com a seva, cada cop que s’unia amb la seva cunyada vessava a terra per evitar que el seu germà tingués hereus.
10Això que feia va ser dolent als ulls del Senyor, i també el féu morir.
11Llavors Judà digué a la seva nora Tamar: “Queda’t a casa del teu pare com a viuda fins que el meu fill Xelà es faci gran.” Perquè pensava: “No fos cas que aquest també morís com els seus germans.” Així Tamar va marxar i es va instal·lar a casa del seu pare.
12Bastant temps després va morir la filla de Xua, la muller de Judà, i un cop acomplert el dol, Judà va pujar a Timnà, on eren els esquiladors de les ovelles, acompanyat del seu amic Hirà, l’adul-lamita.
13Van fer-ho saber a Tamar dient-li: “Mira, el teu sogre puja a Timnà a l’es-quilada de les ovelles.”
14Ella es va treure els vestits de viuda que duia, es va cobrir amb el vel i, així dissimulada, va anar a asseure’s a l’en-trada d’Enaim, que és sobre el camí de Timnà. Perquè veia que Xelà ja era adult i no havia estat donada a ell per muller.
15Quan Judà la va veure la prengué per una prostituta, ja que duia la cara tapada,
16i desviant-se del camí s’hi va acostar i li digué: “Deixa’m que vagi amb tu.” No sabia que era la seva nora. Ella digué: “I què em donaràs per venir amb mi?”
17Li diu: “T’enviaré un cabrit del ra-mat.” Respon: “Bé, mentre deixis algu-na penyora fins que me l’enviïs.”
18Ell digué: “Quina penyora puc do-nar-te?” Ella contestà: “El teu segell, el teu cordó i el bastó que tens a la mà.” Ell li ho va donar i va jeure amb ella, i va concebre d’ell.
19Després ella es va alçar i se n’anà, es tragué el vell i es va tornar a vestir amb la roba de viuda.
20Judà va enviar el cabrit per mitjà del seu amic adul·lamita amb l’encàrrec de recuperar les penyores de mans de la dona, però aquell no la va poder trobar.
21I preguntant a la gent del seu lloc deia: “On és aquella prostituta que era a Enaim, prop del camí?” Però ells van dir: “Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.”
22Llavors va tornar on era Judà i li digué: “No l’he trobada; i fins i tot la gent del lloc diuen que no hi hagut mai cap prostituta allí.”
23Judà digué: “Que quedi per a ella, o serem vilipendiats. Consti que he enviat aquest cabrit i que tu no l’has trobada.”
24Cosa de tres mesos després van informar Judà: “Tamar, la teva nora, s’ha prostituït, i fins està embarassada de la seva fornicació.” Judà digué: “Traieu-la fora, i que sigui cremada.”
25Però quan ja se l’enduien, va fer que diguessin al seu sogre: “De l’home a qui pertanyen aquestes coses és de qui estic embarassada. Examina de qui són aquest segell, aquests cordons i aquest bastó.”
26Judà els va reconèixer i digué: “Ella ha estat més justa que no pas jo, perquè no l’he casada amb el meu fill Xelà.” I mai més no va tenir relacions amb ella.
27Quan va arribar el moment del part, va resultar que duia dos bessons al ventre.
28Durant el part, un d’ells va treure la mà, i la llevadora, agafant-la, hi lligà un fil vermell tot dient: “Aquest ha sortit primer.”
29Però aquest va retirar la mà, i fou el seu germà qui va sortir. Ella digué: “Com t’has obert pas!” I el van anome-nar Peres.
30Després va néixer el seu germà, el que duia el fil vermell a la mà, i el van anomenar Zèrah.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 38: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya