GÈNESI 24
24
El matrimoni d’Isaac i Rebeca
1Abraham era ja un home vell i carregat d’anys, i el Senyor l’havia beneït en tot.
2Abraham digué al seu servent més antic de la casa i administrador de les seves propietats: “Posa’m la mà sota la cuixa,
3que et vull fer juramentar pel Senyor Etern, Déu del cel i de la terra, que no cercaràs per al meu fill una dona d’entre les filles dels cananeus, amb els quals convisc,
4sinó que aniràs a la meva terra i a la meva parentela, i triaràs una dona per al meu fill Isaac.”
5I el servent li digué: “Però si la dona no em volgués seguir fins a aquest país, ¿hauré de fer tornar el teu fill a la terra de la qual vas sortir?”
6Abraham li respongué: “Te’n guarda-ràs prou, de dur allà el meu fill!
7El Senyor Etern, Déu del cel, que em va treure de la casa del meu pare i de la terra de la meva parentela, i que em va parlar i em va fer el jurament: ‘A la teva descendència donaré aquesta terra, ell enviarà el seu àngel davant teu i tria-ràs d’allí una dona per al meu fill.’
8I si la dona no et volgués seguir, quedaràs dispensat del compromís d’aquest jurament que ara em fas. Però de cap manera no duràs el meu fill allà.”
9Llavors, el servent va posar la mà sota la cuixa del seu amo Abraham i li prestà jurament sobre aquest afer.
Viatge del servent d’Abraham
10El servent va triar deu camells del ramat del seu amo i va marxar, portant amb ell el bo i millor de les pertinences d’Abraham, i es va dirigir cap a Aram-Naharaim, a la ciutat de Nahor.
11A les afores de la població, vora el pou, va fer agenollar els camells, al cap-vespre, a l’hora que surten les dones que van a buscar aigua.
12I digué: “Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes que jo avui pugui reeixir, i afavoreix el meu amo Abraham.
13M’estaré aquí, a la vora del pou, mentre les noies de la població surten a pouar aigua.
14De manera que la noia a qui di-ré: ‘Decanta la gerra perquè begui’, i ella em respongui: ‘Beu, i també abeuraré els teus camells’, aquesta serà la que tens designada per al teu servent Isaac, i en això sabré que afavoreixes el meu amo.”
15I succeí que encara no havia acabat de parlar que Rebeca sortia amb la gerra a l’espatlla. Era la mateixa que li havia nascut a Betuel, el fill de Milcà, que era la muller de Nahor, germà d’Abraham.
Encontre amb Rebeca
16La noia era de molt bona presència, donzella, que no havia conegut encara cap home. Va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar.
17El servent va cuitar d’anar al seu encontre, i li digué: “Si et plau, deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra.”
18Ella va contestar: “Beu, senyor meu.” I tot seguit va baixar la gerra al seu braç i li donà de beure.
19En acabar de servir-lo, li digué: “Vaig a pouar-ne també per als teus camells, fins que s’hagin ben abeurat.”
20A l’instant va buidar la gerra a l’abeurador i va anar de pressa al pou altre cop a pouar, i va treure aigua per a tots els camells.
21Mentrestant, l’home l’observava en silenci, fins a estar segur de si el Senyor afavoria la seva missió o no.
22Quan els camells van acabar de beure, l’home va treure una arracada d’or, que pesava mig sicle, i dos braçalets, per als seus braços, que pesaven deu sicles d’or,
23i li digué: “De qui ets filla? Digues: A casa del teu pare, hi ha lloc perquè nosaltres hi puguem passar la nit?
24Ella li respongué: “Jo sóc filla de Be-tuel, el fill que Milcà infantà a Nahor.”
25I hi afegí: “També tenim força palla i farratge, i prou lloc per a passar la nit.”
26Llavors l’home es va prosternar i va adorar el Senyor
27tot dient: “Beneït sigui el Senyor, el Déu del meu amo Abraham, que no ha escatimat la seva benvolença i la seva fidelitat al meu amo. El Senyor m’ha encaminat fins a la casa dels germans del meu amo.”
28La noia es va afanyar a dur la notícia d’aquestes coses a casa de la seva mare.
A la casa de Laban
29Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Aquest va córrer a trobar l’home a les afores, vora la font,
30perquè havia vist l’arracada i els bra-çalets als braços de la seva germana i havia sentit les paraules de Rebeca quan deia: “Això m’ha dit aquell home.” Així, doncs, va anar a trobar l’home que estava prop dels camells, vora la font,
31i li digué: “Vine, beneït del Senyor. Per què t’has de quedar a fora, si jo tinc preparada la casa i hi ha prou lloc per als camells?”
32L’home va entrar a la casa i van descarregar els camells i els van fornir de palla i farratge, i d’aigua perquè ell i els homes que l’acompanyaven es ren-tessin els peus.
33Després els van servir el menjar, però ell digué: “No menjaré fins que hagi dit el que haig de dir.” Li respon-gué: “Parla, doncs.”
34Ell digué: “Jo sóc servent d’Abraham.
35El Senyor ha beneït abundosament el meu amo i ha arribat a ser molt ric: l’ha proveït de ramats d’ovelles i de vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases.
36I Sara, la muller del meu amo, quan ja era molt gran li van infantar un fill, al qual ha deixat tot el que té.
37El meu amo m’ha fet prometre sota jurament: ‘No cercaràs per al meu fill una dona d’entre les filles dels cana-neus, al país dels quals habito,
38sinó que aniràs a la casa del meu pare, a la meva parentela, i triaràs una dona per al meu fill.’
39Jo vaig dir al meu amo: ‘Potser la dona no voldrà venir amb mi.’
40Ell em va respondre: ‘El Senyor, en presència del qual jo camino, enviarà el seu àngel amb tu i farà prosperar el teu afer, a fi que triïs per al meu fill una dona que sigui de la meva família i de la casa del meu pare.
41Quan arribis a la meva família, lla-vors quedaràs lliure del jurament. I si no te la volen concedir, també quedaràs lliure del jurament.’
42De manera que avui, quan he arribat a la font, he dit: ‘Senyor Etern, Déu del meu amo Abraham, si és la teva volun-tat de fer prosperar el camí que he emprès,
43m’estaré aquí a la vora la font, i sigui que la noia a la qual diré: ‘Deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra’,
44i em contesti: ‘Beu tu, i també abeuraré els teus camells’, serà la dona que el Senyor té destinada per al fill del meu amo.
45Encara no havia acabat de parlar interiorment, que s’ha presentat Rebeca amb la gerra a l’espatlla, ha baixat a la font i n’ha tret aigua. Jo li he dit: ‘Et prego que em deixis beure.’
46De seguida ha baixat la gerra de damunt seu, bo i dient-me: ‘Beu tu, i abeuraré també els teus camells.’ He begut i ella ha abeurat també els ca-mells.
47Jo li he preguntat: ‘De qui ets filla?’ I ella m’ha dit: ‘Sóc filla de Betuel, el fill de Nahor que Milcà li va infantar.’ Llavors li he posat aquesta arracada al nas i aquests braçalets als braços,
48i postrant-me he adorat el Senyor, i he beneït el Senyor Etern, el Déu del meu amo Abraham, que m’ha conduït pel bon camí fins a triar la filla del germà del meu amo per al seu fill.
49Ara, doncs, si voleu ser benvolents i lleials amb el meu amo, digueu-m’ho; si no és així feu-m’ho saber també, perquè jo pugui saber cap a on girar-me.”
Consentiment d’entregar Rebeca
50Laban i Betuel van contestar: “Aquest afer prové del Senyor; nosaltres no po-dem dir-te si està bé o malament.
51Mira, aquí present tens Rebeca: pren-la i vés; que ella sigui la muller del fill del teu amo, tal com el Senyor ha decidit.”
52Així que el servent d’Abraham va sentir les seves paraules, es prosternà a terra adorant el Senyor.
53Després el servent va treure joies de plata i d’or i vestits, que va donar a Rebeca. També va obsequiar amb rics presents el seu germà i la seva mare.
54Ell i els homes que l’acompanyaven van menjar i van passar la nit allí. L’en-demà al matí, quan es van llevar, ell va dir: “Permeteu-me que torni on és el meu amo.”
55Però el germà i la mare de la noia van dir-li: “Deixa que ella es quedi un temps amb nosaltres, potser deu dies, i després ja marxarà.”
56Ell, però, va contestar: “No m’entre-tingueu. Ja que el Senyor ha dut a bon terme el meu afer, deixeu-me tornar a casa del meu amo.”
57Ells van dir: “Cridem la noia i vegem que ens diu ella.”
58Van fer venir Rebeca i li van preguntar: “Vols anar amb aquest home?” I ella va contestar: “Hi aniré.”
Viatge de retorn. Isaac i Rebeca
59Llavors van acomiadar la seva germana Rebeca amb la seva dida, el servent d’Abraham i els seus homes.
60I van beneir Rebeca amb aquestes paraules: “Oh, germana nostra, que si-guis mare de milers de miríades, i la teva descendència conquereixi la porta dels teus enemics.”
61Rebeca i les seves serventes es van alçar, van muntar dalt els camells i van seguir l’home. Així fou com el servent va prendre Rebeca i va marxar d’allí.
62Mentrestant, Isaac, que habitava a la terra del Nègueb, havia anat al desert del pou de Lahai-Roí,
63i cap a mitja tarda va sortir al camp per meditar, i heus aquí que, aixecant la vista, veié que venien uns camells.
64Al mateix temps, Rebeca va alçar els ulls i veié Isaac. Desmuntant del camell
65va preguntar al servent: “Qui és aquell home que ve caminant pel camp al nostre encontre?” Respongué el servent: “És el meu amo.” Llavors ella es va tapar la cara amb un vel.
66El servent va explicar a Isaac tot el que havia fet.
67Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda de la seva mare Sara, la prengué i ella esdevingué la seva muller, i la va esti-mar molt. Així es va consolar de la pèrdua de la seva mare.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 24: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya