L’ECLESIASTÈS 3
3
Temps per a tot
1Per a tot hi ha el moment oportú,
i un temps per a cada cosa en aquest món.
2Temps de néixer i temps de morir.
Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
3Temps de matar i temps de guarir.
Temps d’enrunar i temps de cons-truir.
4Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
5Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les.
Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.
6Temps d’adquirir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llen-çar.
7Temps d’esquinçar i temps de cosir.
Temps de callar i temps de parlar.
8Temps d’estimar i temps d’odiar.
Temps de guerra i temps de pau.
Tot allò que Déu fa és permanent
9Què en treu, el qui treballa, de tants afanys?
10He comprovat la càrrega que Déu posa als homes perquè se n’ocupin.
11Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.
12He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida,
13perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.
14També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència.
15Allò que ara existeix, ja existia abans; i allò que ha d’existir, ja existeix: Déu fa retornar el passat.
Injustícies de la vida
16He pogut comprovar també, en aquest món, que a la seu del dret hi ha la malícia, i a la seu de la justícia hi ha la iniquitat.
17Dintre meu vaig pensar: “Tant el just com el dolent els jutjarà Déu, perquè allà hi ha un temps per a tot el que passa i per a tot el que es fa.”
18I pel que fa als homes, vaig pensar dintre meu: “Déu els prova perquè vegin que ells mateixos són com els animals.”
19El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix es-perit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!
20Tots van a parar al mateix lloc; tots han sortit de la pols i tots retornen a la pols.
21Qui pot assegurar que l’esperit vital dels homes s’enlaira cap amunt, i que l’esperit vital dels animals davalla cap a sota de la terra?
22Així, doncs, he comprès que no hi ha res millor per a l’home que viure content amb el seu treball, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, qui el farà venir a fi que vegi el que succeirà després d’ell?
S'ha seleccionat:
L’ECLESIASTÈS 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya