DEUTERONOMI 31

31
Josuè, successor de Moisès
1Moisès va anar a parlar a tot Is-rael, i digué aquestes paraules:
2“Actualment tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les ana-des i vingudes. A més, el Senyor m’ha dit: No travessaràs aquest Jordà.
3El Senyor, el teu Déu, passarà davant teu; ell destruirà aquestes nacions perquè te n’apoderis. Josuè és el qui passarà al teu davant, tal com ho ha dit el Senyor.
4El Senyor farà amb aquestes nacions el mateix que va a fer amb Sehon i Og, els reis dels amorreus, i amb la seva terra, que els va destruir.
5El Senyor us les posarà a les mans, i les tractareu d’acord amb tot aquest manament que us he imposat.
6Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
7Després Moisès va cridar Josuè i, da-vant tot Israel, li digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu entraràs amb aquest poble a la terra que el Senyor va jurar als seus avantpassats que els donaria, i tu els en donaràs possessió.
8El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
Lectura ritual de la llei
9Moisès va escriure aquesta llei i la va donar als sacerdots, fills de Leví, que portaven l’arca del pacte del Senyor, i a tots els ancians d’Israel.
10I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles,
11quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti.
12Reuniràs el poble, els homes, les dones, els nens i el foraster que habiti a les teves ciutats, perquè l’escoltin i aprenguin a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i guardin les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica.
13I els seus fills que encara no la co-neixen, la podran sentir i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies que visqueu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per prendre’n possessió.”
Últimes instruccions del Senyor a Moisès
14Desprès el Senyor digué a Moisès: “Ja s’acosta el dia de la teva mort; fes venir Josuè i presenteu-vos al Tabernacle de Reunió, a fi de donar-li instruccions.” I Moisès i Josuè van anar al Tabernacle de Reunió.
15Llavors aparegué el Senyor en el Tabernacle, en una columna de núvol, i la columna de núvol es va aturar a l’entrada del Tabernacle.
16I el Senyor digué a Moisès: “Heus aquí que tu vas a reposar amb els teus avantpassats, i aquest poble anirà a prostituir-se rere els déus estrangers, els d’aquella terra dins la qual és a punt d’entrar. Em deixarà i trencarà el meu pacte que vaig fer amb ell.
17I aquell dia s’inflamarà la meva ira contra ell, l’abandonaré, li amagaré la meva mirada i serà consumit. Serà pres d’un sens fi de mals i angoixes, i ell dirà en aquell dia: No serà perquè el meu Déu ja no és enmig meu que cauen sobre mi tants de mals?
18Però jo aquell dia li hauré amagat completament la meva mirada a causa de totes les maldats que ell haurà comès girant-se vers els déus estrangers.
19Ara, doncs, escriviu per a vosaltres aquest càntic i ensenya’l tu als fills d’Is-rael, posant-lo als seus llavis, a fi que aquest càntic em faci de testimoni con-tra els fills d’Israel,
20quan jo els dugui a la terra que sota jurament he promès als seus avantpas-sats, terra que regalima llet i mel, i ell, després de menjar fins a atipar-se i d’en-greixar-se bé, es giri per buscar-se altres déus i els doni culte, menyspreant-me a mi i trencant el meu pacte.
21Així, quan li sobrevinguin tants de mals i afliccions, aquest càntic respon-drà com a testimoni contra ell, perquè no s’apartarà de la boca dels seus des-cendents. Jo conec els propòsits que ell té avui, abans d’introduir-lo a la terra que li tinc promesa.”
22Moisès aquell mateix dia va escriure aquell càntic i el va ensenyar als fills d’Israel.
23Després el Senyor va donar les or-dres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Si-gues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.”
24I quan Moisès va acabar d’escriure les paraules d’aquesta llei en un llibre, fins a concloure’l,
25va donar aquestes ordres als levites, que porten l’arca del pacte del Senyor:
26“Preneu aquest Llibre de la Llei i poseu-lo a l’arca del pacte del Senyor, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoni contra tu.
27Prou conec que ets rebel i testarrut. Si avui, que encara visc amb vosaltres, heu estat rebels contra el Senyor, com més no ho sereu quan m’hagi mort?
28Reuniu davant meu tots els ancians de les vostres tribus i els vostres magis-trats, que els vull fer sentir aquestes pa-raules i vull prendre el cel i la terra com a testimonis contra ells.
29Perquè jo sé que després de la meva mort us pervertireu del tot i us apartareu del camí que us he prescrit, i això farà que us sobrevingui el mal en temps a venir, quan haureu comès maldat als ulls del Senyor provocant el seu enuig amb les obres de les vostres mans.”
El càntic de Moisès
30Moisès, llavors, va recitar totes les paraules d’aquest càntic, de principi a fi, davant tota la congregació d’Israel:

S'ha seleccionat:

DEUTERONOMI 31: BEC

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa