Saviesa 18
18
1Mentrestant, una llum esplèndida il·luminava el teu poble sant.#x Els egipcis, que els sentien sense veure’n la figura, els proclamaven benaurats perquè no patien com ells; 2també els agraïen que, tot i els maltractaments rebuts, no cerquessin de fer-los mal, i els demanaven perdó pel que havien hagut de suportar. 3Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant:#x era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós. 4En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei.#x
Mort dels egipcis i salvació del poble de Déu
5Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant.#x I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat.#x Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills,#x i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa.#x
6Aquella nit havia estat anunciada per endavant#x als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat.#x 7El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics. 8I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9Els sants hereus d’una nissaga de justos#x oferien víctimes d’amagat#x i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills.#x I entonaven per primera vegada els himnes dels pares. 10Els feia de contrapunt el clam discordant dels enemics, ressonava pertot arreu la veu planyívola dels qui ploraven els seus fills. 11L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei. 12Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats. 13Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria,#x ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.#x
14Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa,#x 15la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini; 16brandava com una espasa esmolada#x el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 17Tot d’una, els van trasbalsar malsons terribles, els sobtà un esglai inesperat. 18Mig morts, llançats pertot arreu, manifestaven el motiu pel qual morien. 19Els somnis que els pertorbaven, ja els ho havien anunciat, perquè no morissin sense saber la causa de la seva desgràcia.
La pesta, aturada per la intercessió d’Aaron
20També als justos els va tocar l’experiència de la mort,#x i en el desert en caigué estesa una gran multitud. Però la teva indignació, Senyor, no va durar gaire. 21Un home irreprotxable#x corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu. 22Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares.#x 23Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien. 24El seu llarg vestit sacerdotal#x duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat. 25Davant d’això, l’exterminador#x va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.
Currently Selected:
Saviesa 18: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso