Lluc 19
19
Jesús i Zaqueu
1Jesús va entrar a Jericó#x i travessava la ciutat. 2Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,#x i era ric. 3Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. 4Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
– Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.
6Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
– Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.#x
8Però Zaqueu, dret davant el Senyor,#x li digué:
– Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,#x i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.#x
9Jesús li digué:
– Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.#x 10El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.#x
Paràbola de les mines#x
(Mt 25,14-30)
11Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem#x i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.#x 12Per això digué:
– Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial#x i després tornar.#x 13Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines,#x una per a cada un. I els va dir:
»– Negocieu-hi mentre no torno.#x
14»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»– No volem que aquest regni damunt nostre.
15»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.#x 16Es presentà el primer i digué:
»– Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.#x
17»Ell li respongué:
»– Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.#x
18»Vingué després el segon i digué:
»– La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
19»Va dir també a aquest:
»– Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20»Però se’n presentà un altre que digué:
»– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. 21Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.#x
22»Ell li respon:
»– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?#x
24»Aleshores digué als qui eren presents:
»– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25»Ells li contestaren:
»– Senyor, si ja té deu mines!
26»Ell replicà:
»– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.#x 27I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.#x
Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Jn 12,12-19)
28Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.#x 29Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres,#x Jesús va enviar dos dels deixebles 30amb aquest encàrrec:
– Aneu al poble d’aquí al davant.#x Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
32Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.#x 33Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:
– Per què el deslligueu?
34Ells respongueren:
– El Senyor l’ha de menester.
35Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.#x 36Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.#x 37Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38i deien:
– Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor!#x Pau en el cel i glòria en les altures!#x
39Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
– Mestre, renya els teus deixebles.
40Ell respongué:
– Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.#x
41Quan Jesús va ser prop de Jerusalem#x i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42i digué:
– Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.#x 43Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; 44et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra,#x perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.#x
Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Mc 11,15-19; Jn 2,13-22)
45Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors.#x 46Els deia:
– Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració,#x però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.#x
47Cada dia ensenyava en el temple.#x Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir,#x 48però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.
Currently Selected:
Lluc 19: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso