Parallel
19
Jesús i Zaqueu
1Jesús va entrar a Jericó#x i travessava la ciutat. 2Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,#x i era ric. 3Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. 4Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
– Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.
6Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
– Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.#x
8Però Zaqueu, dret davant el Senyor,#x li digué:
– Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,#x i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.#x
9Jesús li digué:
– Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.#x 10El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.#x
Paràbola de les mines#x
(Mt 25,14-30)
11Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem#x i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.#x 12Per això digué:
– Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial#x i després tornar.#x 13Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines,#x una per a cada un. I els va dir:
»– Negocieu-hi mentre no torno.#x
14»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»– No volem que aquest regni damunt nostre.
15»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.#x 16Es presentà el primer i digué:
»– Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.#x
17»Ell li respongué:
»– Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.#x
18»Vingué després el segon i digué:
»– La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
19»Va dir també a aquest:
»– Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20»Però se’n presentà un altre que digué:
»– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. 21Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.#x
22»Ell li respon:
»– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?#x
24»Aleshores digué als qui eren presents:
»– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25»Ells li contestaren:
»– Senyor, si ja té deu mines!
26»Ell replicà:
»– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.#x 27I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.#x
Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Jn 12,12-19)
28Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.#x 29Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres,#x Jesús va enviar dos dels deixebles 30amb aquest encàrrec:
– Aneu al poble d’aquí al davant.#x Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
32Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.#x 33Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:
– Per què el deslligueu?
34Ells respongueren:
– El Senyor l’ha de menester.
35Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.#x 36Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.#x 37Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38i deien:
Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor!#x Pau en el cel i glòria en les altures!#x
39Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
– Mestre, renya els teus deixebles.
40Ell respongué:
– Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.#x
41Quan Jesús va ser prop de Jerusalem#x i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42i digué:
– Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.#x 43Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; 44et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra,#x perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.#x
Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Mc 11,15-19; Jn 2,13-22)
45Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors.#x 46Els deia:
– Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració,#x però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.#x
47Cada dia ensenyava en el temple.#x Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir,#x 48però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.