Colossencs Introducció
Introducció
Colosses era una ciutat de l’Àsia Menor, al sud de la regió de Frígia, a uns 175 km a l’est d’Efes, que destacava, entre altres coses, per una producció tèxtil notable. La societat de Colosses era majoritàriament pagana, però hi havia una colònia jueva important.
Pau no coneixia personalment la comunitat cristiana d’aquella ciutat, fundada per Èpafres, un colossenc, deixeble de Pau a Efes, que també predicà el missatge cristià a Laodicea i a Hieràpolis, ciutats veïnes de Colosses.
La redacció de la carta
L’escrit adreçat als Colossencs forma part de les anomenades «cartes de la captivitat», categoria en la qual també s’inclouen les cartes als Filipencs, als Efesis i a Filèmon. Un cert nombre d’estudiosos opina que la Carta als Colossencs ha estat dictada pel mateix Pau, tot i les semblances que presenta amb la Carta als Efesis, escrit sortit probablement de les mans d’un deixeble de l’apòstol. En aquest cas, i seguint la localització tradicional, la redacció de l’escrit se situaria durant la captivitat de Pau a Roma, entre els anys 61 i 63. Altres l’anticipen a Cesarea, entre els anys 58 i 60. En aquella presó de Cesarea, molt mitigada, Pau hauria recuperat la companyia de Marc, de qui s’havia separat feia anys (4,10; Ac 15,39). Tanmateix, hi ha força estudiosos que es decanten per atribuir l’escrit a algun dels deixebles de Pau.
La intervenció de Pau és presentada com la resposta a la barreja que feien els colossencs entre creences cristianes, paganes i jueves. Els cristians de Colosses continuaven observant encara certes pràctiques jueves referents a menjars i a festes, com també la circumcisió i altres normes de la Llei de Moisès. Alhora, el paganisme ambiental els influïa poderosament en la concepció del món i el seu origen, la qual cosa rebaixava el paper central i únic de Jesucrist, salvador de la humanitat i de l’univers sencer.
Contingut de la carta
Per tal de mostrar l’error de plantejament dels colossencs, l’escrit parteix de la fe dels qui han estat batejats en Crist. Cal distingir netament entre els elements còsmics i el Crist, ja que totes les coses troben en ell la seva plenitud i no s’obté res a canvi d’observar certes pràctiques jueves o de donar culte a suposats mitjancers còsmics. Crist és el centre del món i de la història, és imatge de Déu i primogènit de tota criatura.
La carta comença, com és habitual, amb una salutació (1,1-2) i una acció de gràcies a Déu (1,3-8), complementada per una pregària a favor de la comunitat (1,9-11). Tanca aquesta secció inicial un himne al Crist com a cap de l’Església i de tota la creació (1,12-20), seguit per una interpel·lació als colossencs a mantenir-se fidels a l’evangeli (1,21-23).
A continuació, l’escrit es va acostant al tema que n’ha originat la redacció. Després de recordar els sofriments que Pau ha de passar per a fer arribar a tots els pobles l’anunci de l’evangeli (1,24-2,5), la carta fa un crit d’atenció als cristians contra el perill de deixar-se enlluernar per doctrines i pràctiques que els allunyarien de la fe en Jesu-crist (2,6-15). De fet, tan sols el Crist ha estat capaç d’alliberar-los de l’esclavatge de tota mena de ritus i doctrines inútils (2,16-23).
A partir d’aquí, la carta pren un to més exhortatiu (3,1-4,6). Els qui s’han unit a Crist han d’abandonar la manera de viure d’abans i comportar-se de manera renovada (3,1-17). Aquest principi general és concretat en diversos aspectes de les relacions personals (3,18-4,1), com també en una invitació a vetllar, pregar i comportar-se asse-nyadament amb els qui no són cristians (4,2-6).
La carta acaba amb una llarga llista de salutacions personals (4,7-18), que recorden la cloenda de la Carta a Filèmon (vv. 23-24).
Com altres textos paulins, la Carta als Colossencs insisteix a recordar que Jesucrist, amb la seva mort i resurrecció, ens ha alliberat de l’esclavatge del pecat, de la Llei i de tota mena de superstició. Només en ell hi ha la salvació, tant per a la humanitat com, en especial, per a l’Església i per a l’univers. La seva pau allibera de tota influència maligna i s’estén per tot el cel i la terra.
La culpa de la humanitat és explicada amb categories jueves com un deute que aquesta té amb Déu. Crist ens salva del pecat (anul·la el document que registra el deute, clavant-lo a la creu) i així reconcilia amb Déu el món i els homes. Tots els poders còsmics queden subjectes a Jesucrist com si fossin el seu trofeu victoriós. Així el Crist es constitueix com el fi i el sentit de la creació. En conseqüència, el cristià és alliberat de qualsevol poder que volgués fer minvar la seva llibertat.
Currently Selected:
Colossencs Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso