2 Tessalonicencs Introducció
Introducció
La Segona carta als Tessalonicencs sembla que sigui, en molts aspectes, una nova edició de la primera. En efecte, tret d’un sol fragment (2,1-12) en què se’n distancia bastant, la resta és gairebé idèntica: comença, com aquella, amb un elogi als tessalonicencs, que perseveren en la fe enmig de la persecució, i fa una referència al càstig que espera als perseguidors; d’altra banda, les exhortacions que hi trobem són molt similars a les de la primera carta, amb una al·lusió als «desvagats», això sí, molt més llarga i dura que no pas la de 1Te 4,11-12.
Tanmateix, el paral·lelisme de molts fragments de les dues cartes contrasta amb els accents diferents emprats a l’hora de parlar de la vinguda del Senyor. Això ha portat força estudiosos a dubtar que Pau sigui l’autor de la Segona carta als Tessalonicencs. Però tampoc no es pot excloure del tot que Pau mateix l’hagi escrita poc després de la primera, en tenir notícies d’una falsa carta que hauria circulat com a tramesa per ell, en la qual s’anunciava que «el dia del Senyor és imminent» (2,2). Pau reaccionaria ràpidament, no fos cas que els tessalonicencs s’alarmessin i es comportessin sense seny.
Després de la salutació (1,1-2) i de l’acció de gràcies acompanyada d’una pregària (1,3-12), es passa directament al tema central de la carta: la vinguda del Senyor (c. 2). Alguns cristians, convençuts de la imminència d’aquesta vinguda, es desentenien dels problemes i dels compromisos de cada dia, i vivien sense treballar. Si en la primera carta hi havia algun indici que podia fer pensar que Jesucrist estava a punt de tornar (1Te 4,17), ara això és desmentit totalment. Tal com feien els escrits apocalíptics jueus i tal com, segons els relats evangèlics, va fer Jesús mateix (Mt 24 = Mc 13 = Lc 21), la carta afirma que cal allargar indefinidament el temps d’espera de la vinguda del Senyor (2Te 2,1-12). És cert que el regne del mal ja ha entrat en acció: les persecucions que pateixen els cristians en són un signe. Però abans no torni Jesús, el Senyor, encara ha de venir el temps de l’apostasia. Així, doncs, allò que han de fer els tessalonicencs és perseverar en la fe, per tal de poder suportar totes les tribulacions que puguin arribar-los, i no desentendre’s de les activitats quotidianes (2,13-17). En aquest sentit, la carta afegeix una exhortació a la pregària i a la perseverança (3,1-5) i a no viure desvagats (3,6-15). Una breu salutació tanca l’escrit (3,16-18).
La Segona carta als Tessalonicencs confirma l’esperança cristiana en la vinguda del Senyor i el retrobament definitiu amb ell, però al mateix temps és una crida a viure de manera vigilant i activa el moment present, sense deixar-se vèncer per les dificultats i sense desentendre’s de la tasca i els compromisos quotidians.
Currently Selected:
2 Tessalonicencs Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso