1 Samuel Introducció
Introducció
Els dos llibres de Samuel eren al principi un de sol, que per raons pràctiques va ser repartit en dos rotlles o volums, més manejables. La tradició jueva els considera escrits principalment pel profeta Samuel i acabats pels profetes Gad i Natan. Samuel és el darrer dels jutges i alhora el primer dels profetes.
Aquests llibres apleguen una sèrie d’antigues tradicions heterogènies, algunes d’elles quasi contemporànies dels fets narrats, referides al període que va des del naixement de Samuel fins al temps de la successió al tron de David (1070-970 aC, aproximadament). Són cent anys molt importants en la història d’Israel, perquè durant aquest període les dotze tribus, sovint aliades però de vegades renyides entre elles, arriben a constituir una monarquia unitària i hereditària, organitzada a l’estil dels reialmes veïns. Aquesta evolució política és explicada d’una manera que s’acosta, més que en altres llibres bíblics, a allò que actualment entenem per història. Els fets meravellosos i les intervencions extraordinàries de Déu es redueixen al mínim, a diferència del que passa en les narracions del Pentateuc i dels llibres de Josuè i dels Jutges. Fins i tot pot semblar que ens trobem davant una història profana, apassionant com una novel·la d’aventures. Destaca sobretot la vida de David, tan rica de valors humans i de sentiments religiosos.
El Primer llibre de Samuel
Un cop d’ull al contingut dels dos llibres ajudarà a veure la riquesa doctrinal amagada sota aquesta narració de tipus històric.
Els capítols 1-7 del Primer llibre de Samuel expliquen diversos fets de la vida del profeta. Comencen amb el naixement i la crida que Déu li fa, fins que arriba a ser jutge d’Israel. Samuel anuncia la desgràcia del sacerdot Elí i de la seva família, la destrucció del temple de Siló i la captura de l’arca de l’aliança pels filisteus. Segueixen les narracions del retorn de l’arca i la primera victòria dels israelites contra els filisteus, sota el guiatge de Samuel.
Els capítols 8-12 contenen el relat de la institució de la monarquia, presentada des del doble punt de vista de la voluntat del poble (c. 8) i del designi de Déu (cc. 9-10). Aquesta dualitat, més que ser una repetició inútil o contradictòria, manifesta l’ambigüitat de les estructures polítiques. La secció es completa amb les primeres accions de Saül com a rei i el comiat de Samuel.
A continuació es narren les primeres campanyes victorioses del rei Saül contra els filisteus i els amalequites (cc. 13-15). La darrera d’elles acaba, però, amb la reprovació divina del primer rei d’Israel, per no haver estat prou obedient a la voluntat de Déu.
Tota la resta del llibre (cc. 16-31) és la realització de la doble profecia de Samuel: reprovació de Saül i elecció de David com a nou rei. La història de l’ascensió de David al tron, iniciada en el c. 16, continuarà fins a 2Sa 6. Els èxits de David provoquen la gelosia de Saül, que no accepta que Déu el substitueixi per un altre. Però com més s’esforça per perseguir i mirar de matar David, més ha de veure com aquest s’alça triomfant. Finalment, Saül és derrotat; no per David, sempre lleial a ell, sinó pels filisteus. Amb el relat de la mort de Saül acaba el Primer llibre de Samuel.
El Segon llibre de Samuel
El Segon llibre de Samuel comença presentant David regnant tan sols sobre la tribu de Judà, a Hebron, en lluita amb les tribus del Nord, que sostenen la causa de la dinastia de Saül (cc. 1-4). La generositat de David, els procediments expeditius de Joab, el seu general en cap, i la desgràcia dels adversaris fan que, al capdavall, els del Nord vagin a trobar David a Hebron, pactin amb ell i el reconeguin també com a rei. Llavors té lloc un esdeveniment molt important en la història del poble de Déu: David conquereix la ciutat de Jerusalem, situada a la frontera entre les tribus del Nord i la de Judà, i en fa la capital del reialme unit de les dotze tribus (c. 5). Aquesta capitalitat política esdevé, a més, religiosa quan David instal·la a Jerusalem l’arca de l’aliança, record palpable de l’alliberament d’Egipte i signe de la presència de Déu enmig del seu poble (c. 6).
A partir del capítol 7 comença la narració dels fets de la vida de David sota la perspectiva de la seva descendència. És la història de la successió al tron de David, que es perllongarà fins a 1Re 2. David havia volgut edificar un temple que conservés amb tot honor l’arca, com si fos el palau de Déu, però Déu li fa saber, per mitjà del profeta Natan, que el temple no l’hi edificarà ell, sinó el seu fill Salomó; però li promet que el seu llinatge el succeirà perpètuament en el tron (c. 7). Aquest text és l’origen de l’esperança messiànica. L’autor de les narracions que segueixen, sens dubte testimoni presencial dels fets, explica la grandesa i les febleses del rei David, i àdhuc el seu doble pecat d’adulteri i d’homicidi, amb un realisme que contrasta amb el to llegendari i adulador de les cròniques reials del món antic.
Pel que fa als capítols 21-24, són uns apèndixs afegits al final d’aquest llibre i trenquen el fil del relat que és reprès en 1Re 1.
La formació dels llibres de Samuel
Els llibres de Samuel són una obra que recull materials molt diversos sobre el període dels inicis de la monarquia a Israel. Les repeticions d’alguns episodis (inici de la carrera de David prop de Saül, intent d’aquest últim de matar David, ajuda de Jonatan a David, residència de David entre els filisteus, David que perdona la vida a Saül) indiquen que circulaven almenys dues versions de la vida de David, globalment coincidents però amb petites diferències de detall. L’autor del relat considera que tots aquests materials històrics són preciosos, i construeix una narració realment excepcional, vigorosa i suggerent. El conjunt, doncs, va rebre la forma que ara té, probablement després de la destrucció de Jerusalem (587 aC), i va constituir la part central de l’anomenada «història deuteronomista» (que comprèn des del llibre de Josuè fins al Segon llibre dels Reis). La intenció teològica de l’autor del relat es fa palesa sobretot en els discursos que pronuncien els personatges. De manera semblant als grans escrits històrics grecs o romans, els discursos posats en boca dels personatges principals són la manera com l’historiador dóna al lector el sentit dels esdeveniments o bé explica les intencions atribuïdes als protagonistes.
El poble de Déu i la monarquia
El tema central dels dos llibres de Samuel és la monarquia, i les repercussions que té per a Israel l’adopció d’aquest sistema de govern. El punt de partença és la convicció que l’autèntic rei d’Israel és el Senyor. Per això, la iniciativa del poble, que demana amb insistència un rei humà «tal com tenen totes les altres nacions» (1Sa 8,5), rep una desaprovació ferma. Déu permetrà finalment que tinguin un rei, però sempre ha de restar ben clar que l’autoritat d’aquest prové de Déu i hi està subordinada.
El rei per excel·lència és David. Els llibres de Samuel li dediquen una atenció preferent. N’ofereixen una imatge ben humana, i no amaguen ni tan sols les seves majors debilitats, però el presenten alhora com el monarca ideal del poble de Déu, sempre atent a complir la voluntat del Senyor. David es converteix en el fundador de la dinastia que ha de regnar per sempre més a Jerusalem, segons la promesa que li anuncia el profeta Natan.
Amb el temps, David serà vist com el model ideal del rei últim i definitiu, el Messies enviat per Déu. El Nou Testament reconeix en Jesús aquest descendent de David en qui es compleixen les promeses de Déu i les esperances del poble. Quan l’àngel anuncia a Maria el fill que li naixerà, li diu que «el Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi» (Lc 1,32-33), i els contemporanis de Jesús l’aclamen o l’invoquen anomenant-lo «fill de David» (Mt 1,1; Mc 10,47; 11,10).
Currently Selected:
1 Samuel Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso