Psalms 95:1-11

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb cants de goig.

El Senyor és el gran Déu,
el gran rei per damunt de tots els déus.
Té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes.
La mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui escolteu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres.

»Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d’aquella generació:
“És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins.”
Per això, indignat, vaig jurar:
“No entraran al meu lloc de repòs.”»