Psalms 8:1-9

Senyor, sobirà nostre,
que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
En el cel tens posada la teva majestat.

Amb la paraula dels infants i dels nadons
has assentat els fonaments d’un baluard
contra els teus adversaris,
per fer callar el rebel i l’enemic.

Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo em dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
Gairebé l’has igualat als àngels,
l’has coronat de glòria i dignitat,
has fet que dominés la teva creació,
tot ho has posat sota els seus peus:

ramades de vedells i d’ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l’ocell que va pel cel i els peixos de la mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.