Psalm 77:11-20

I exclamo: «És per això que sofreixo:
la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.»

Recordo de nou les gestes del Senyor,
tinc presents els prodigis d’altre temps.
Repasso dintre meu les teves obres
i penso en les teves proeses.

Déu meu, és sant el teu obrar;
quin déu és gran com ho és el nostre?
Tu, el Déu que obra maravelles,
revelaves als pobles el teu poder.
Amb el teu braç vas rescatar el teu poble,
la fillada de Jacob i de Josep. Pausa

En veure’t, Déu nostre, les aigües,
en veure’t, les aigües s’arremolinaren,
fins i tot tremolaren les aigües abismals.
Els núvols es desferen en aiguats,
van roncar les nuvolades
i brunzien les teves fletxes.
Rodolava el retruny del teu tro,
els llamps il·luminaven l’univers,
la terra tremolava i trontollava.

Pel mig de la mar et vas obrir camí,
i l’oceà es convertí en lloc de pas
de les teves petjades invisibles.