Psalms 46:1-11

Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;
ja poden bramular i escumejar les seves aigües
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa

Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia.
Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà.

El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa

Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.

«Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu:
domino els pobles, domino la terra.»