Micah 6:1-8

Escolteu, doncs, què em diu el Senyor: «Aixeca’t, llança l’acusació davant les muntanyes; que els turons sentin el teu clam.» Escolteu, doncs, muntanyes, l’acusació del Senyor; escolteu-la, vosaltres, fonaments incommovibles de la terra! El Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel: «Poble meu, què t’he fet, en què t’he afligit? Respon-me! Jo et vaig fer pujar del país d’Egipte, et vaig rescatar de la terra on eres esclau i vaig enviar al teu davant Moisès, Aaron i Maria. Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab, i què li contestà Balaam, fill de Beor. Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. Reconeix així els favors del Senyor.» «Amb quina ofrena», es diuen, «em presentaré al Senyor, com adoraré el Déu excels? ¿Em presentaré davant d’ell amb holocaustos, li sacrificaré vedells d’un any? ¿Es complau el Senyor en mil caps de bestiar o en deu mil torrents d’oli? ¿Haig d’oferir el meu primogènit per expiar la meva infidelitat? ¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat el fruit de les meves entranyes?» El Senyor respon: «Ja t’han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu.»

Miquees 6:1-8