Romans 9:1-9 - Compara totes les versions
Romans 9:1-9 BCI (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist! Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén. I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l’Israel veritable, ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac . És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill .
Romans 9:1-9 BEC (Bíblia Evangèlica Catalana)
Com a cristià dic la veritat i no menteixo, amb la seguretat que em dóna la meva consciència guiada per l’Esperit Sant. Sento una gran tristesa i un dolor punyent al cor, perquè jo mateix voldria ser el repro-vat, el separat de Crist, i que no ho fossin els meus germans, els del meu llinatge segons la carn. Ells són israelites; a ells pertany l’adopció de fills, la presència divina, les aliances, la promulgació de la Llei, el culte, les promeses. Són d’ells els patriarques, i d’ells humanament descendeix el Crist, que és per damunt totes les coses, Déu beneït pels segles. Amén. No és pas que la paraula de Déu hagi fallat, és que no tots els descendents d’Israel són realment Israel. Com tampoc pel sol fet de ser nissaga d’Abraham en són tots fills autèntics, sinó que: “És d’Isaac que sortirà la nis-saga que portarà el teu nom.” És a dir, no són els fills carnals els qui són fills de Déu, sinó que són els fills de la promesa els qui són comptats com a descendència. Efectivament, la paraula que conté la promesa és aquesta: “Per aquest temps tornaré i Sara ja tindrà un fill.”