Romans 7:4-12 - Compara totes les versions

Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist. Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei. Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs , jo no hauria sabut que és un mal desig. Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort. En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort: el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir. Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.

De la mateixa manera, germans meus, també vosaltres vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist, perquè fóssiu d’un altre, d’aquell qui va ser ressuscitat d’entre els morts, a fi que fructifiquem per a Déu. Quan érem a mercè de la carn, les passions pecaminoses, activades per la Llei, dominaven els nostres membres i donaven fruits per a mort. Ara, però, estem eximits de la Llei, ja que som morts a allò que ens lligava i podem servir segons un esperit nou, i no segons una lletra antiquada. Què direm, doncs? ¿La Llei equival a pecat? De cap manera! Amb tot, el pecat se’m va descobrir només per la Llei. De fet, jo hauria ignorat la maldat de la concupiscència si la Llei no hagués dit: “No desitjaràs.” Però el pecat, prenent per base el precepte, em va despertar tota mena de co-bejances. Perquè, sense intervenció de la Llei, el pecat no existeix. Jo, en aquell temps, fora del règim de la Llei, era viu; però, quan vingué el precepte, el pecat va prendre vida i jo vaig morir, i em vaig trobar que el precepte que havia de dur-me a la vida em va dur a la mort. Perquè el pecat, prenent per base el precepte, em va enganyar i, servint-se’n, em va fer morir. Per tant, la Llei és santa, així com el manament és sant, just i bo.