Romans 5:14-17 - Compara totes les versions

Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir. Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

Amb tot, la mort regnà des d’Adam fins a Moisès, fins i tot sobre aquells qui no havien pecat amb una falta equipa-rable a la d’Adam. Aquest era una prefiguració d’aquell qui havia de venir després. Si bé no hi ha comparació entre la falta de l’un i el do de l’altre, perquè, si per la falta d’un de sol tots els altres van morir, molt més abundosament abasta tothom la benvolença de Déu i el do atorgat per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. I tampoc no hi ha comparació entre les conseqüències del pecat d’un de sol i el benefici del do, ja que d’una sola falta n’ha resultat una condemna, men-tre que del do atorgat, partint de moltes faltes, n’ha resultat la justificació. Si, doncs, per la falta d’un de sol la mort ha regnat per culpa d’aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l’abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d’un de sol, Jesucrist.