Romans 4:2-12 - Compara totes les versions

Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu. En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia . Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute; mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat! Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia. Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.

Perquè si Abraham fou justificat per les obres, té motiu d’estar-ne ufanós, si bé no davant Déu. Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia. Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute, mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia; com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu atribueix la justícia a part de les obres: “Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat. Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.” ¿Proclama, doncs, la benaurança dels jueus només, o també la dels no jueus? Hem dit que la fe fou comptada a Abraham com a justícia, i preguntem: Quan li fou comptada? ¿Quan era ja circumcidat o quan encara no era cir-cumcidat? No pas quan ja era circum-cidat, sinó quan encara no ho era. I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell de la justícia concedida per la fe que tenia abans de circumcidar-se; així esdevingué pare de tots els creients no circumcidats, de manera que també ells fossin comptats entre els justos, i pare dels circumcidats que no es limiten únicament a ser-ho, sinó que, a més, segueixen el camí de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan encara no era circumcidat.