Romans 14:1-9
Romans 14:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sigueu comprensius amb els immadurs en la fe, sense dis-cutir opinions. Uns creuen que poden menjar de tot, mentre que altres, per escrúpols, només mengen verdures. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui s’absté d’algun menjar, i el qui fa abstinència, que no censuri el qui menja de tot, majorment quan ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per jutjar el criat d’altri? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo. Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que ca-dascú mantingui el seu parer personal. Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor. Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius.
Romans 14:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.