Apocalipsi 9:1-11 - Compara totes les versions

Comparteix

El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme, va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou. Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra, i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front. Tampoc no els fou concedit de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos. El seu patiment és com el turment que produeix en l’home una picada d’escorpí. En aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’ells. L’aspecte de les llagostes era sem-blant a cavalls equipats per a la guerra: duien al cap una mena de corones d’or, i la seva fesomia semblava humana. Duien els cabells com la cabellera de les dones, i les seves dents eren com les dels lleons. Portaven unes cuirasses de ferro, i el brogit de les seves ales era com el que fa una multitud de carros de guerra quan corren cap a la batalla. Tenien cues amb fiblons, semblants a les dels escorpins, i en la cua és on tenen el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion.

Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou de l’abisme; ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire. Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu. Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins. Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s’apartarà d’ells. Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra; duien al cap una mena de corones semblants a l’or i tenien la cara com de persones humanes, la seva cabellera era com de dona i les seves dents, com dents de lleó. Portaven unes cuirasses com cuirasses d’acer, i el brogit de les seves ales era com el d’una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla. Com els escorpins, duien cues amb fiblons, i aquestes cues havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. El seu rei és l’àngel del l’abisme, anomenat Abadon en hebreu i que en grec duu el nom d’Apol·liont.