Salms 73:1-28
Salms 73:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Certament, Déu és bo envers Israel, envers els de cor recte! Però jo he estat a punt d’ensopegar, ha faltat ben poc que no rellisqués, perquè sentia enveja dels insensats, veient la prosperitat dels des-creguts. No passen cap angúnia fins a la seva mort, i la seva vigoria és ben forta. No participen dels sofriments humans, ni són atribolats com la resta dels mortals. Per això duen l’orgull com un collar, i la violència com un mantell que els cobreix; els salten els ulls de la greixor, el mal desig desborda del seu cor. Escarneixen i parlen malignament, amb altivesa fan amenaces de violència; alcen la seva boca contra el cel, i la seva llengua recorre la terra. Per això el seu poble els va al darrere i a boca plena engoleix l’aigua que li donen, i diu: “Com pot saber-ho Déu? Que en té coneixença, l’Altíssim?” Mireu, així són els descreguts: sempre tranquils augmenten la seva fortuna. De manera que en va he conservat el meu cor íntegre i m’he rentat les mans net de culpa, ja que cada dia sóc assotat, i el càstig em ve cada matí. Si jo digués: “També jo raonaré així”, renegaria del llinatge dels teus fills. Quan meditava com podria enten-dre això, ho veia com una empresa difícil, fins que, penetrant els misteris de Déu, he comprès el seu resultat. Certament, els duus al precipici, els empenys al desastre. Com han quedat de sobte assolats; s’extingiren, consumits de terror! Com quan un desperta d’un somni, Senyor, en desvetllar-te bandeges la seva aparença. Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència, em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu. Tanmateix, jo he estat sempre al teu costat, em tens agafada la mà dreta; amb el teu consell em fas de guia, i després m’acolliràs en glòria. Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra. El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre! Perquè els qui s’allunyen de tu es perdran; exterminaràs tots els qui se n’apar-ten. Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.
Salms 73:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Realment, Déu és bo amb Israel, és bo amb els qui són nets de cor. Però jo he estat a punt de desviar-me, i ja quasi relliscaven els meus peus, d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. Sense neguits arriben a la mort, van tips, són corpulents; no passen penes com els altres, no sofreixen com tothom. L’orgull els fa de collaret, duen per vestit la violència; els seus ulls brillen satisfets, traspuen les ambicions del seu cor. Escarneixen i parlen de fer mal; es posen altius i amenacen, desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra. Per això, Déu guia cap a ells el seu poble, que beu aquelles aigües i es diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui? Mireu com aquests injustos acumulen tranquils les riqueses!» Què en trec, realment, de guardar pur el meu cor i de rentar-me les mans en senyal d’innocència? A cada instant haig de sofrir, m’he de veure castigat tot el dia. Si jo pensés: «Parlaré com ells», trairia els qui són els teus fills. M’esforçava per entendre-ho, m’hi esforçava inútilment, fins que, entrant al santuari de Déu, he comprès el destí dels injustos. Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix. Mentre el meu cor s’exasperava i se sentia irritat dintre meu, jo era incapaç d’entendre-ho: davant teu era estúpid, com les bèsties. Però jo sempre estic al teu costat, i tu agafes la meva mà dreta. Em guies amb el teu consell, i després em prendràs a la glòria. Qui més, fora de tu, tinc en el cel? Si estic amb tu, res no desitjo a la terra. El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meva possessió. Els qui de tu s’allunyen es perden, fas que es perdin els qui et són infidels. Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de cercar en el Senyor Déu el meu refugi, i poder contar totes les seves obres.