Salms 7:1-17
Salms 7:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Senyor, Déu meu, en tu he confiat; salva’m dels meus perseguidors i deslliura’m, no fos que, com un lleó, em pren-guessin la vida, me l’arrabassessin i ningú no me’n deslliuri. Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha culpa en les meves mans, si he tornat mal a qui confiava en mi –jo que disculpo el qui em vol mal sense motiu–, que em persegueixi l’enemic i m’a-trapi, que esclafi a terra la meva vida i colgui en la pols la meva honra. ( Pausa ) Alça’t, Senyor, amb indignació, enfronta’t contra la fúria dels meus enemics, i defensa’m en el judici que prepares. Que s’apleguin els pobles al teu voltant, i asseu-te damunt d’ells, ben alt, dominant. El Senyor és el jutge dels pobles; judica’m, Senyor, d’acord amb la meva integritat, i segons la innocència que hi ha en mi. Cessi ja la malícia dels dolents, i reforça el just, tu que examines la intenció i els pensaments, oh Déu de justícia. Déu es la meva defensa, el salvador dels rectes de cor. Deu és un jutge just, i un Déu amenaçant en tot temps. Si no hi ha penediment, esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta, endega armes mortals i prepara les seves fletxes enceses. Mireu, l’injust: concebé iniquitat, engendrà malícia, infantarà desen-gany. Havia cavat una fossa profunda i ha caigut en la trampa que havia fet. La seva malifeta retorna sobre el seu cap, i sobre el seu front recau la pròpia maldat. Jo lloaré el Senyor per la seva justícia, i cantaré el nom del Déu Altíssim.
Salms 7:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m. Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha malícia a les meves mans, si he pagat amb el mal un tracte d’amistat, si he espoliat sense motiu els adversaris, que l’enemic em persegueixi i m’agafi, que em trepitgi per terra la vida i colgui a la pols el meu honor. Pausa Alça’t indignat, Senyor, i planta cara al furor dels qui em detesten. Desvetlla’t i surt a defensar-me en el judici que has convocat. Que s’apleguin les nacions al teu voltant, asseu-te ben alt al seu damunt: el Senyor és el jutge dels pobles. Fes-me justícia, Senyor: jo no tinc culpa i m’he portat honradament. Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Déu just, dóna la raó a l’innocent, tu que penetres el cor i els pensaments. Déu és l’escut que em protegeix, el salvador dels rectes de cor. Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia. Ben cert, l’injust ja esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta; posa a punt les armes mortals, prepara fletxes enceses. Mireu-lo: duu el mal a l’entranya, concep la malícia, infanta la mentida. Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix; la pròpia malícia li cau al damunt, la seva violència es desploma sobre d’ell.