Salms 18:30-36 - Compara totes les versions

Comparteix

Fiant-me de tu, escometo els adversaris, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. Em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. Em salves amb el teu escut, em sosté la teva dreta, em fa gran el teu favor.

El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen. Qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu? És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta. Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims. Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta. M’has donat l’escut de la teva pro-tecció, i la teva dreta em sosté, la teva benignitat m’eleva. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen.