Salms 105:1-45
Salms 105:1-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles, canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodi-giosos! Glorieu-vos en el seu sant nom, exulti el cor dels qui cerquen el Senyor! Acudiu al Senyor i a la seva po-tència, desitgeu sempre la seva presència. Recordeu les meravelles que ha fet, els seus prodigis i les sentències de la seva boca, oh llinatge d’Abraham, el seu servent, oh fills de Jacob, els seus escollits! Ell és el Senyor, el nostre Déu, per tota la terra els seus designis. Té present el seu pacte perpètuament, la paraula compromesa per a mil generacions, la que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac, que deixà establerta com un estatut per a Jacob, una aliança sempiterna per a Israel, dient-li: “Jo et donaré la terra de Canaan, el patrimoni que et pertoca.” Malgrat que eren un petit nombre, ben poquets, i forasters en el país, i anaven errants d’un país a un altre, d’un reialme a un poble distint, no permeté que ningú els mal-tractés, i reprengué els reis per amor d’ells: “No toqueu pas els meus ungits, ni maltracteu els meus profetes.” Després cridà la fam sobre el país, es trencà el seu sosteniment. Però disposà un davanter per a ells, Josep, que fou venut com un esclau; els seus peus suportaren els grillons, el seu coll l’afermava el ferro, fins que s’acomplí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità. El rei el va fer deslligar, el dominador de pobles el deixà lliure. El designà regidor de la seva casa i administrador de tot el seu domini, perquè subjectés els principals com li semblés, i alliçonés sàviament els ancians. Llavors Israel emigrà a l’Egipte, i Jacob s’instal·là al país de Cam. Ell augmentà el seu poble en gran manera, i el féu més fort que els seus con-traris. Però canvià el cor d’ells perquè odiessin el seu poble i actuessin insidiosament contra els seus servents. Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el qual havia escollit; realitzaren entre ells els senyals predits, i meravelles al país de Cam. Envià tenebres que tot ho enfos-quiren, però es resistiren a les seves paraules. Canvià les aigües en sang, i va fer morir els peixos. Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. Va ordenar que caigués un núvol de tàvecs i mosquits per tot aquell territori. En comptes de pluja els donà pe-dregada, flames de foc per tot el país; destrossà les vinyes i les figueres, i arrasà els arbres d’aquell territori. Va ordenar que vingués la llagosta, una invasió imponent d’insectes, que rosegà totes les plantes del país i devorà el producte de la terra. Va matar tots els primogènits, les primícies de la seva vigoria. Va fer sortir el seu poble amb plata i or, i entre les seves tribus no n’hi havia cap de ressaguer. L’Egipte s’alegrà de veure’ls marxar, perquè estaven esfereïts de la por que els tenien. Estengué un núvol com un tendal, i un foc perquè fes llum durant la nit. Al seu requeriment féu venir guatlles, i els va atipar amb pa del cel. Obrí la roca, i en rajà un doll d’aigua que corregué per l’estepa com un riu. És que recordava la seva sagrada promesa feta a Abraham, el seu servent. Va fer sortir el seu poble amb joia, els seus escollits amb alegria. Els donà les terres d’altres nacions, i s’apropiaren les hisendes d’altres pobles, per tal que guardessin els seus manaments i observessin les seves lleis. Al·leluia!
Salms 105:1-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles. Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor. Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions, vosaltres, nissaga d’Abraham, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits. Ell, el Senyor, és el nostre Déu; fa complir les seves decisions per tota la terra. Recorda per sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions, l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: «Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.» Llavors encara es podien comptar, eren pocs i forasters en el país, anaven de poble en poble, de reialme en reialme. Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva: «No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.» Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia. Havia enviat un home davant d’ells, Josep, venut com un esclau; li fermaren els peus amb un cep i el coll amb una argolla, fins que es complí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità. El rei va enviar qui el deslligués, el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure; i el nomenà senyor del seu palau i administrador de tots els seus béns, perquè instruís els nobles segons el seu voler i ensenyés la saviesa als ancians. Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents. Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el seu elegit, que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam. Envià tenebres i es va fer fosc, però ells es resistiren a les seves paraules. Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori. En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país; matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions. Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes, que es menjaren tot el verd del país i devoraren les collites dels camps. Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada. Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí. Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país. Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum. Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i crits d’entusiasme. Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions; però havien d’observar els seus preceptes i guardar les seves lleis.