Proverbis 8:4-36
Proverbis 8:4-36 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“A vosaltres, homes, dirigeixo la crida, i la meva veu als fills d’Adam. Apreneu, inexperts, la prudència; i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa. Escolteu, que parlo de coses importants; els meus llavis s’obren rectament: la meva boca expressa la veritat, i la malícia és odiosa als meus llavis. Són justes totes les paraules que dic, no tenen res de tortuós ni de fals. Totes són clares per als intel·ligents i rectes per als qui han assolit el coneixement. Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi; perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar. Jo, la Saviesa, sóc veïna de la pru-dència i tinc amistat amb la sensatesa. El temor del Senyor és l’aversió a la maldat: orgull, altivesa, mal comportament, i la boca perversa, són coses que detesto. Són meus el consell i la destresa, jo sóc la intel·ligència, meva és la força. Per mi regnen els reis i les autoritats decreten el dret; per mi regeixen els prínceps i els notables, tots els qui judiquen la terra. Jo estimo els qui m’estimen, i els qui em busquen, em troben. Amb mi vénen la riquesa i l’honor, la fortuna perdurable i el benestar. El meu fruit és millor que l’or més fi, el meu rèdit val més que la plata escollida. Jo faig camí per la via de la justícia, pel mig de les sendes de l’equitat, per deixar una herència als qui m’estimen i omplir les seves arques. El Senyor em va formar al començ de la seva activitat, abans de fer les seves obres més antigues. Des de l’eternitat vaig ser consti-tuïda, des de l’origen, abans de formar-se el món; vaig néixer quan encara no existien els abismes ni hi havia cap doll cabalós d’ai-gües. Abans que les muntanyes s’hagues-sin assentat, abans que les serralades, vaig néi-xer jo. Quan encara no eren fets ni les terres ni els camps, ni la massa dels àtoms de pols del món. Jo era allà quan organitzava l’uni-vers, quan traçava l’horitzó sobre la faç de l’abisme; quan concentrava els núvols allà dalt, quan fermava les fonts abismals; quan posava límits a la mar, perquè les aigües no passessin de la seva riba; quan traçava els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un arqui-tecte, dia rere dia feia jo les seves delícies, delectant-me sempre en la seva presència, complaent-me en l’extensió de la terra, i tenint les meves delícies amb els fills dels homes. Ara, doncs, fills meus, escolteu-me: Són benaurats els qui guarden els meus camins. Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu. Feliç l’home que m’escolta, que vetlla a les meves portes cada dia, vigilant els llindes de les meves entrades; perquè qui em troba ha trobat la vida, i obté el favor del Senyor; però el qui peca contra mi es fa mal a si mateix. Tots els qui m’odien estimen la mort.
Proverbis 8:4-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Us crido a tots vosaltres, la meva veu s’adreça a tothom. Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats. Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: assaboreixo la veritat, i la maldat em fa fàstic. No dic sinó paraules honestes: no amaguen res de pèrfid ni de fals; les troba clares qui les vol comprendre, qui posseeix el coneixement les troba justes. Accepteu la meva formació, i no pas plata, el coneixement abans que l’or més preciós, perquè la saviesa val més que els corals, cap pedra preciosa no s’hi pot comparar. »Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat, conec la perspicàcia. Qui venera el Senyor odia el mal. Orgull, arrogància, mal comportament i falsedat, són coses que detesto. Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força. Gràcies a mi els reis regnen i els sobirans promulguen lleis justes; gràcies a mi governen els governants i els magistrats jutgen amb justícia. Jo estimo els qui m’estimen; els qui per mi es deleixen, em troben. Porto amb mi la riquesa i la glòria, fortuna sòlida i prosperitat; el meu fruit és millor que l’or més fi, sóc més profitosa que la plata de llei; jo camino amb qui practica la justícia, amb qui segueix camins dreturers. Procuro patrimoni als qui m’estimen, els omplo de tresors. »El Senyor em posseïa al començament, abans de les seves obres, des de sempre. Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra. Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. Abans que s’assentessin les muntanyes, abans dels turons, ja m’havia infantat, quan encara no havia fet l’amplària de la terra, el primer grapat de fang dels continents. Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seves delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar. Jugava per la terra que ell havia creat, i m’era deliciosa la companyia dels homes. »Escolteu-me, doncs, fills: feliços els qui segueixen els meus camins! Accepteu de formar-vos i posareu seny; no ho refuséssiu pas. Feliç l’home que m’escolta, que vetlla cada dia al meu portal vigilant el llindar de casa meva! Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor, però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix. Els qui m’odien, estimen la mort.»