Proverbis 17:1-14
Proverbis 17:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat que una casa de molts festins plens de discòrdia. Un servent llest pren el lloc al fill deshonest, i amb els germans compartirà l’herència. Com el gresol prova la plata i la fornal l’or, així el Senyor prova els cors. El pervers fa cas del llavi maliciós, i el mentider s’escolta la llengua perniciosa. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig. Els néts són la corona dels avis, i els pares són l’honor dels fills. Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós. El suborn és un talismà per al qui en disposa; a tot arreu on vagi, sempre reeixirà. Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics. Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat. El dolent va a la recerca de la re-bel·lió, però li enviaran un emissari cruel. És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells que no pas amb un neci quan di-vaga. Aquell qui torna mal per bé no allunyarà la dissort de casa seva. L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.
Proverbis 17:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor. El malvat para l’orella a les malediccions, el falsari està atent a la llengua malèfica. Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia. Els néts són la corona dels avis, els pares són l’orgull dels fills. No escau al neci de parlar amb distinció, ni a l’home distingit de parlar amb engany. Per a alguns, el suborn és un talismà que els dóna el triomf arreu on van. Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu. Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. El rebel trama revoltes: li enviaran un botxí cruel. Val més topar amb una óssa separada de la cria que no pas amb un neci en ple deliri. El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa. Començar un plet és aviar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t.