Proverbis 13:1-25 - Compara totes les versions

Comparteix

El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió. Cadascú es nodreix del fruit de la pròpia boca, però els pèrfids només tenen fam de violència. Qui vigila la seva boca guarda la vida; qui obre massa els llavis es perdrà. L’ànima de l’indolent desitja molt, però en va; en canvi, la del diligent serà sa-tisfeta. El just odia les paraules enganya-dores; l’impiu actua vilment i es cobreix de vergonya. La justícia preserva el de conducta íntegra, però el pecat destrueix el pervers. Hi ha qui presumeix de ric i no té res, hi ha qui fa el pobre i té una gran fortuna. La fortuna de l’home respon per la seva vida, però el pobre ni tan sols rep ame-naces. La llum dels justos s’escampa amb alegria, però la llàntia dels dolents s’apa-garà. La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment. Riquesa que ve fàcilment aviat se’n va; qui la recull a poc a poc la multi-plica. L’esperança que s’allarga afligeix el cor; el desig satisfet és un arbre de vida. Qui menysprea el manament queda pignorat; qui respecta el precepte serà re-compensat. Les ensenyances del savi són font de vida que fa eludir els llaços de la mort. El bon enteniment dóna gràcia, però les maneres dels pèrfids són aspres. L’entenimentat tot ho fa amb seny, el neci va escampant la seva estul-tícia. Un mal missatger provoca la des-gràcia, l’enviat fidel és un remei saludable. Misèria i vergonya per al qui menysprea la correcció; en canvi, qui l’accepta serà honorat. El desig realitzat és delícia per a l’ànima; l’insensat no accepta apartar-se del mal. Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament. La dissort perseguirà els pecadors, la benaurança recompensarà els justos. L’home de bé deixa herència per als seus descendents, la hisenda del pecador és destinada al just. El tros que conrea el pobre dóna abundor de pa, però n’hi ha que moren per manca de rectitud. Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo. El just menjarà fins a quedar-ne tip; el ventre del descregut passarà fam.

Un fill savi es deixa educar pel pare, l’insolent no admet que el corregeixin. L’home bo recull el fruit del que diu, el violent només té fam de traïdories. Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam. El just detesta la mentida, el malvat infama i avergonyeix. La rectitud guarda el just, el pecat destrueix el malvat. Hi ha qui no té res i presumeix de ric, hi ha qui té molt i fingeix ser pobre. El ric paga rescat per salvar la vida, el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest. El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga. L’orgullós no crea més que conflictes; és savi el qui es deixa aconsellar. Fortuna feta en un no res va minvant; qui l’aplega a poc a poc la incrementa. L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida. Qui menysprea un consell ho pagarà car, rebrà bona paga el qui el segueix. L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort. El bon sentit es fa apreciar, la conducta dels traïdors és desagradable. L’home assenyat pensa el que fa, el neci exhibeix la seva estupidesa. Un missatger malvat caurà en desgràcia, un de fidel és com un remei. Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit; serà honorat el qui es deixa amonestar. Un desig satisfet és agradós; als necis els fa fàstic apartar-se del mal. Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci. El mal persegueix els pecadors, el bé és la recompensa dels justos. L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador. L’heretat dels benestants forneix molt d’aliment, però es pot perdre per manca de justícia. Qui plany el bastó no estima el seu fill; qui l’estima, de bona hora el corregeix. El just menja a cor què vols, el malvat passa gana de la bona.