Filipencs 3:8-16
Filipencs 3:8-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe. Així el podré conèixer, a ell i a la potència de la seva resurrecció, i com-partir els seus sofriments configurant en mi la seva mort, amb l’esperança d’arribar a la re-surrecció d’entre els morts. No dic que ja hagi assolit el premi o que ja hagi arribat al terme, però se-gueixo corrent a veure si el puc abastar, ja que Crist Jesús m’ha abastat a mi. Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant, a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús. Tots, doncs, els qui som madurs, tinguem aquests sentiments; i, si en al-gun punt penseu altrament, Déu també farà que ho entengueu. Mentrestant, convé que mantingueu una mateixa línia en allò que hàgim superat.
Filipencs 3:8-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó la justícia que arriba per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe. Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts. No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d’apoderar-me’n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist. Els qui volem ser perfectes hem de tenir aquests sentiments! I si algú de vosaltres veu les coses d’una altra manera, Déu ja li revelarà això que us dic! Sobretot, comportem-nos d’acord amb allò que ja hem aconseguit.