Filipencs 1:1-30
Filipencs 1:1-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Pau i Timoteu, servents de Crist Jesús, a tots els consagrats en Jesucrist que resideixen a Filips, amb els seus responsables i ajudants: Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres, i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria, per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist. Els sentiments que tinc per a tots vosaltres són ben justificats, ja que us porto molt endins del cor, perquè tots vosaltres compartiu amb mi aquest privilegi que m’ha tocat d’ésser empresonat i poder defensar l’evangeli i confirmar-lo. Déu és testimoni de com us enyoro a tots vosaltres amb l’amor entranyable de Crist Jesús. I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses, així podreu apreciar els autèntics va-lors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist, plens d’aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. Heu de saber, germans, que això que em passa a mi ha afavorit el progrés de l’evangeli, perquè per tota la seu governamental i altres llocs han vist ben clar que estic a la presó per causa de la meva fe cristiana. A més, el meu empresonament ha impulsat un gran nombre de germans a posar-se en mans del Senyor i procla-mar el missatge de Déu obertament i sense temença. És cert que alguns han anunciat el Crist per enveja i antagonisme a mi, però n’hi ha d’altres que ho fan amb bona voluntat. Aquests ho fan perquè m’estimen, sabent que jo he rebut l’encàrrec de defensar l’evangeli; aquells altres, en canvi, anuncien el Crist per partidisme i amb mala inten-ció, pensant fer més feixuc el meu em-presonament. Però, tant se val! El cas és que, sigui per pretext o sigui lleialment, el Crist és proclamat, i això m’alegra. I encara tindré més alegries, perquè sé que gràcies a les vostres oracions, i amb l’ajuda de l’Esperit de Jesucrist, tot contribuirà al meu alliberament. Així ho espero ardentment, segur de no rebre un desengany i que en tot moment, tant si en surto amb vida com si he de morir, Crist manifestarà la seva glòria en la meva persona. Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany. Però, si la meva vida en aquest món encara és de profit a l’obra, de debò que no sé què escollir. Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot, però, per altra banda, vosaltres ne-cessiteu que la meva vida temporal continuï. Convençut d’aquest darrer punt, intueixo que encara no partiré: em quedaré entre vosaltres per a profit i alegria de la vostra fe. Així, quan torni a veure-us, tindreu motius de gloriar-vos de mi en Crist Jesús. Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, i que no us intimiden gens els adver-saris. Això serà per a ells un signe clar de destrucció; en canvi, per a vosaltres ho serà de victòria, i això és obra de Déu. Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell, suportant aquella mateixa lluita que em vau veure sostenir i que ara, tal com us han dit, segueixo sostenint.
Filipencs 1:1-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres, ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excellent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens del fruit de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. Vull que sapigeu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli: en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist, i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por. És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli. Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes. No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro! I encara tindré una alegria més gran, perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, gràcies a les vostres pregàries i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist. Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; però si continuo vivinten el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist. Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc.