Nombres 18:1-32
Nombres 18:1-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors el Senyor digué a Aaron: “Tu, els teus fills i la famí-lia del teu pare sereu responsables del santuari; tu i els teus fills carregareu amb la responsabilitat del vostre sacer-doci. I els teus germans de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, faràs que se t’acostin, i ells s’associaran amb tu i t’ajuda-ran; però tu i els teus fills estareu al front del Tabernacle del Testimoni. Ells estaran a les teves ordres i s’ocu-paran de la custòdia de tot el Tabernacle; únicament, que no s’acostin als ob-jectes sagrats ni a l’altar. Així no mori-ran, ni ells ni tampoc vosaltres. Seran els vostres ajudants i s’ocuparan de la custòdia del Tabernacle de Reu-nió, per a tot el servei del Tabernacle, i cap profà no s’acostarà a vosaltres. Només vosaltres us encarregareu del santuari i de l’altar, així no hi haurà cap més esclat d’ira contra els fills d’Israel. Jo he triat els vostres germans, els levites, d’entre els fills d’Israel, com un do per a vosaltres, dedicats al Senyor per a complir el servei del Tabernacle de Reunió. Però tu i els teus fills us ocupareu del vostre sacerdoci en tot el que té a veure amb l’altar i tot el que hi ha a l’interior del vel; aquest serà el vostre servei. Us concedeixo el sacerdoci com una dona-ció, i el profà que l’usurpi morirà.” El Senyor digué a Aaron: “Mira, jo deixo a càrrec teu les meves ofrenes al-çades de totes les coses consagrades dels fills d’Israel, a tu i als teus fills les cedeixo com a porció teva en estatut perpetu. Això és el que serà teu de les coses molt santes que s’aparten del foc: totes les ofrenes d’ells, de les ofrenes vegetals, de totes les ofrenes pel pecat i de totes les ofrenes per la culpa que ells em retornen, seran cosa sacratíssima desti-nada a tu i als teus fills. Ho menjareu en un lloc santificat; tot home en menjarà. Seran coses consa-grades per a tu. Això altre també serà teu: la part que se separa del seu do, de totes les ofrenes bressolades dels fills d’Israel. Te les he cedides a tu, als teus fills i a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. Tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar. Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu. Els primers fruits de les collites de les seves terres que ofereixen al Senyor, seran per a tu; tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar. Tota dedicació exclusiva per al Senyor a Israel serà per a tu. Tots els primers nascuts de totes les espècies que es poden presentar al Senyor, sigui home o bèstia, seran teus; però, tot primogènit d’home, el redimi-ràs. També redimiràs els primers nas-cuts de bèsties impures. Aquells que hagin de ser redimits, els redimiràs al mes de néixer, avaluant-los en cinc sicles de plata, segons el sicle del Santuari, que és de vint gueràs. Però el primogènit de vaca, o d’ove-lla, o de cabra, no el podràs redimir, perquè són consagrats. Vessaràs la seva sang damunt l’altar i faràs consumir el seu greix com a ofrena encesa de fragància agradable al Senyor. La carn, però, et correspondrà a tu, així com el pit de l’ofrena bressolada i la cuixa dreta; seran teus. Tota ofrena alçada de les coses santes que els fills d’Israel ofereixin al Senyor, les cedeixo a tu, als teus fills, a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. És un “pacte de sal”, per sempre, davant el Senyor, per a tu i per als teus descendents.” El Senyor digué a Aaron: “Tu no tindràs cap heretat a la terra d’ells, ni tindràs cap porció entre ells; jo sóc la teva porció i la teva heretat enmig dels fills d’Israel. Als fills de Leví els dono per herència tot el delme d’Israel, a canvi del servei de dedicació que ells fan al Tabernacle de Reunió. I els fills d’Israel no tornaran a acostar-se al Tabernacle de Reunió, per evi-tar que cometin pecat i hagin de morir; només els levites compliran el servei del Tabernacle de Reunió, i ells es carregaran les seves faltes. És un estatut perpetu per a les vostres successives ge-neracions. No tindran heretat entre els fills d’Israel, perquè jo dono en herència als levites els delmes que els fills d’Israel han de presentar com a ofrena alçada al Senyor. Per això els he dit que no tindran heretat entre els fills d’Israel.” El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Parla als levites i digues-los: Quan rebreu dels fills d’Israel els delmes que jo us he concedit de part seva com a heretat vostra, n’oferireu la desena part com a ofrena alçada al Senyor. Serà com si fos la vostra ofrena al-çada al Senyor, com el gra de l’era i el producte del celler; així també vosaltres presentareu l’ofrena alçada al Senyor. De tots els delmes que rebreu dels fills d’Israel, en donareu al sacerdot Aaron l’ofrena alçada al Senyor. De tots els vostres dons presentareu les corresponents ofrenes alçades al Senyor; el bo i millor d’ells serà la seva part consagrada.” També els diràs: “Quan hàgiu consa-grat la millor part, serà comptat als levi-tes com si fos el producte de l’era i el producte del celler. En podreu menjar a qualsevol lloc, vosaltres i les vostres famílies, perquè és el vostre jornal a canvi del vostre servei al Tabernacle de Reunió. I per aquest motiu no us carregareu amb cap pecat, perquè ja haureu presen-tat la millor part, i no haureu profanat els presents santificats dels fills d’Israel i no morireu.”
Nombres 18:1-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va dir a Aaron: – Tu, els teus fills i la tribu de Leví, el teu pare, sereu responsables de les faltes que es cometin contra el santuari. Però, de les faltes que es cometin en l’exercici del vostre sacerdoci, tan sols en sereu responsables tu i els teus fills. Als altres membres de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, fes-los venir amb tu perquè t’ajudin, però només tu i els teus fills oficiareu davant la tenda de l’aliança. Els levites estaran al vostre servei i al de tota la tenda, però no podran acostar-se als objectes del santuari ni a l’altar. Així no us exposareu a morir, ni ells ni vosaltres. Els levites seran els teus ajudants i tindran cura de la tenda del trobament i de tots els seus serveis. Cap altra persona no podrà estar al vostre servei. Tan sols vosaltres exercireu les funcions del santuari i de l’altar. Així evitareu que esclati de nou la meva indignació contra els israelites. Jo he escollit els vostres germans levites entre els altres israelites, i us en faig donació; són donats al Senyor per a complir les tasques de la tenda del trobament. Però tu, Aaron, amb els teus descendents, exerciràs les funcions sacerdotals i prestaràs el teu servei en tot el que es refereix a l’altar i al lloc santíssim, situat darrere la cortina interior. Jo us faig el do del sacerdoci. Us confio les funcions sacerdotals. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà. El Senyor va dir a Aaron: – Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu. De les ofrenes més sagrades, exceptuant allò que ha de ser cremat per a mi, us pertany això: tot el que els israelites em presentin com a ofrenes de farina, sacrificis pel pecat i sacrificis de reparació. Són ofrenes molt sagrades que et pertanyen a tu i als teus descendents. Ho menjareu en un lloc sagrat. Però només en podran menjar els homes i els nois de famílies sacerdotals, perquè es tracta d’aliments sagrats. »A més, et correspon la part reservada de les ofrenes dels israelites que tu m’has presentat. Us les dono a tu, als teus fills i a les teves filles com a dret perpetu. Tots els de la teva família que estiguin en estat de puresa ritual en podran menjar. També et dono les primícies de les collites que els israelites ofereixen al Senyor: el bo i millor de l’oli verge, el bo i millor del blat i del most. Totes les primícies de les collites dels camps ofertes al Senyor seran per a tu. Els de la teva família que es trobin en estat de puresa ritual en podran menjar. També és teu tot el que Israel consagri totalment al Senyor. »Tot primogènit, tant dels homes com dels animals, que els israelites ofereixin al Senyor, serà per a tu. Però faràs pagar un rescat pels primogènits dels homes i de les primeres cries dels animals impurs. Seran rescatats quan hagin complert un mes. En fixaràs el preu en cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Les primeres cries de les vaques, les ovelles i les cabres, no les podràs rescatar, perquè són sagrades. Vessa la seva sang al peu de l’altar i crema el greix com un perfum d’olor agradable al Senyor. La seva carn serà per a tu, com són per a tu el pit i la cuixa dreta que m’han estat presentats. »Tota la part reservada d’allò que els israelites presenten al Senyor com a ofrenes sagrades, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles. És un dret perpetu, una aliança que faig amb tu i amb els teus descendents, segellada amb sal davant el Senyor. El Senyor va dir encara a Aaron: – Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo sóc la teva porció i la teva heretat a Israel. »Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament. Així els altres israelites no s’hauran d’acostar a la tenda del trobament i evitaran un pecat que els costaria la vida. El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus, perquè els dono com a heretat els delmes que els israelites reserven per al Senyor. Per això els he dit que no rebran cap heretat entre les altres tribus. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: – Comunica això als levites: “Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor. Aquesta ofrena serà com si haguéssiu reservat per al Senyor el delme del blat i del vi novell. Així també vosaltres reservareu de tots els delmes que haureu rebut dels israelites una ofrena per al Senyor. Aquesta ofrena que reserveu per al Senyor, doneu-la al sacerdot Aaron. Dels dons que haureu rebut, reserveu-ne la part millor com a ofrena consagrada al Senyor.” »Digues-los també: “Quan haureu separat la part millor dels delmes, serà com si vosaltres, els levites, haguéssiu pagat els delmes del gra i del vi. Podreu menjar-ne la resta en qualsevol lloc amb les vostres famílies, perquè és el vostre salari pel servei que presteu a la tenda del trobament. Si heu reservat la millor part per al Senyor, no sereu culpables de profanar les ofrenes sagrades dels israelites, i no morireu.”