Nehemies 12:1-47
Nehemies 12:1-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquests són els sacerdots i le-vites que van retornar amb Zorobabel, fill de Xealtiel, i amb Jeixua: Seraià, Irmeià, Ezrà, Amarià, Mal·luc, Hatuix, Xecanià, Rehum, Meremot, Idó, Guinnetoi, Abià, Miamín, Maadià, Bilgà, Xemaià, Joiarib, Jedaià, Sal·lú, Amoc, Hilquià i Jedaià. Aquests eren els principals dels sacerdots i dels seus germans, en temps de Jeixua. I dels levites eren: Jeixua, Binnui, Cadmiel, Xerebià, Jehudà i Matanià, que amb els seus germans dirigia les accions de gràcies. I Bacbuquià i Unní, amb els seus germans, s’alternaven en el servei. Jeixua va engendrar Joiaquim, i Joiaquim va engendrar Eliaixib, i Eliaixib va engendrar Joiadà, i Joiadà va engendrar Johanan, i Johanan va engendrar Jadua. En temps de Joiaquim, els sacerdots caps de família eren: de la de Seraià, Meraià; de la d’Irmeià, Hananià; de la d’Ezrà, Meixul·lam; de la d’Amarià, Jehohanan; de la de Melicú, Jonatan; de la de Xebanià, Jossef; de la d’Harim, Adnà; de la de Me-raiot, Helcai; de la d’Idó, Zacaries; de la de Guinneton, Meixul·lam; de la d’Abià, Zicrí; de la de Miamín, Maadià, Piltai; de la de Bilgà, Xammua; de la de Xemaià, Jehonatan; de la de Joiarib, Matenai; de la de Jedaià, Uzí; de la de Sal·lú, Cal·lai; de la d’Amoc, Éber; de la d’Hilquià, Haixabià; i de la de Jedaià, Netanel. Els levites, en temps d’Eliaixib, de Joiadà, de Johanan i de Jadua, van ser inscrits per caps de família, així com els sacerdots, fins al regnat de Darius, el persa. Els fills de Leví caps de família van ser inscrits en el llibre de les Cròniques fins a l’època de Johanan, fill d’Eliaixib. Els principals dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cad-miel, amb els seus germans al davant per lloar i donar accions de gràcies, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, guardant el seu torn. Matanià, Bacbuquià, Obadià, Mei-xul·lam, Talmon i Acub eren porters per a la vigilància dels magatzems, vora les portes. Aquests van viure en temps de Joiaquim, fill de Jeixua, fill de Jossadac, i en temps del governador Nehemies i del sacerdot escriba Esdres. Per a la dedicació de la muralla de Jerusalem, van ser convocats els levites de tot arreu per venir a Jerusalem a celebrar la dedicació amb alegria i càn-tics d’acció de gràcies, al so de címbals, salteris i arpes. I van ser reunides les agrupacions de cantors del districte, tant de les rodalies de Jerusalem com de les viles dels ne-tofatites, i de Betaguilgal i dels camps de Gueba i Azmàvet, perquè els cantors s’ha-vien edificat vilatges per les rodalies de Jerusalem. Llavors els sacerdots i els levites es van purificar, i després van purificar el poble, les portes i la muralla. Aleshores vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va dirigir, seguint el pas de ronda de la mu-ralla, cap a la dreta, a la porta del Femer. Darrere d’ells hi anava Oixaià, amb la meitat dels principals de Judà, i Azarià, Ezrà, Meixul·lam, Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, amb alguns dels fills dels sacerdots, amb trompetes i Zecarià, fill de Jonatan, fill de Xemaià, fill de Matanià, fill de Micà, fill de Zacur, fill d’Assaf, i els seus germans Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música de David, home de Déu. I davant d’ells hi anava Esdres, l’escriba. A l’altura de la porta de la Font van pujar de dret per les escales de la ciutat de David, pel pas de la ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’orient. El segon cor dels que entonaven accions de gràcies van sortir en direcció oposada, i jo darrere seu amb l’altra meitat del poble, per dalt de la muralla, des de la torre dels Forns fins a la muralla Ampla, i després per damunt de la torre d’Efraïm, de la porta Vella, de la porta dels Peixos, de la torre d’Hananel i de la torre del Centenar, fins a la porta de les Ovelles, i es van aturar a la porta de la Presó. Després, els dos cors que entonaven accions de gràcies es van formar al tem-ple de Déu. També jo i la segona meitat dels magistrats que anaven amb mi, i els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes; i Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Ézer. Llavors els cantors van començar a cantar sota la direcció d’Izrahià. I aquell dia es van oferir grans sa-crificis i tothom es va alegrar, perquè Déu els havia concedit un gran goig; fins i tot les dones i els nens van par-ticipar del goig. La gatzara de Jerusalem se sentia de lluny. En aquell temps, es va nomenar personal encarregat dels magatzems de les provisions, de les ofrenes alçades, de les primícies i dels delmes, per tal que hi recollissin les porcions que venien dels voltants de les ciutats que la llei deter-mina per als sacerdots i levites. I és que la gent de Judà estava molt contenta de veure que els sacerdots i els levites ministraven. Ells complien el ministeri del seu Déu i el ministeri de les purificacions, com també els porters i els cantors, d’acord amb les instruccions de David i del seu fill Salomó. Perquè antigament, en temps de David i d’Assaf, hi havia directors de cantors, de càntics de lloança i d’acció de gràcies a Déu. I en temps de Zorobabel, i també de Nehemies, tot Israel donava la part cor-responent a cada dia per als cantors i per als porters, i les ofrenes consagrades als levites, i aquests feien el mateix amb els fills d’Aaron.
Nehemies 12:1-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquesta és la llista dels sacerdots i levites repatriats amb Zorobabel, fill de Xealtiel, i amb Jeixua. Sacerdots: Seraià, Irmeià, Ezrà, Amarià, Mal·luc, Hatuix, Xecanià, Rehum, Meremot, Idó, Guinnetoi, Abià, Miamín, Maadià, Bilgà, Xemaià, Joiarib, Jedaià, Sal·lú, Amoc, Hilquià i Jedaià. Aquests eren els caps dels sacerdots i dels seus germans en temps de Jeixua. Levites: Jeixua, Binnui, Cadmiel, Xerebià, Jehudà, Matanià, que amb els seus germans estava encarregat dels cants de lloança, i Bacbuquià i Unní, parents seus, que estaven a la seva disposició per a les guàrdies. Jeixua va ser el pare de Joiaquim; Joiaquim, d’Eliaixib; Eliaixib, de Joiadà; Joiadà, de Johanan, i Johanan, de Jadua. A l’època en què Joiaquim era gran sacerdot, els llinatges sacerdotals tenien aquests caps: el llinatge de Seraià, Meraià; el d’Irmeià, Hananià; el d’Ezrà, Meixul·lam; el d’Amarià, Jehohanan; el de Melicú, Jonatan; el de Xebanià, Jossef; el d’Harim, Adnà; el de Meraiot, Helcai; el d’Idó, Zacaries; el de Guinneton, Meixul·lam; el d’Abià, Zicrí; el de Miamín, ...; el de Maadià, Piltai; el de Bilgà, Xammua; el de Xemaià, Jehonatan; el de Joiarib, Matenai; el de Jedaià, Uzí; el de Sal·lú, Cal·lai; el d’Amoc, Éber; el d’Hilquià, Haixabià, i el de Jedaià, Netanel. En temps dels grans sacerdots Eliaixib, Joiadà, Johanan i Jadua, els levites van ser inscrits per llinatges, com s’havia fet també amb els sacerdots durant el regnat de Darius el Persa. Els caps dels llinatges levítics van ser inscrits en el llibre de la Crònica fins a l’època de Johanan, fill d’Eliaixib. Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant. El segon cor estava format per Matanià, Bacbuquià i Obadià. Els porters eren Meixul·lam, Talmon i Acub: aquests s’encarregaven de vigilar els magatzems situats al costat de les portes del temple. Tots aquests van viure en temps de Joiaquim, fill de Jeixua i nét de Jossadac, i en temps del governador Nehemies i d’Esdres, sacerdot i mestre de la Llei. «Amb motiu de la dedicació de la muralla de Jerusalem van ser convocats els levites de totes les poblacions perquè vinguessin a Jerusalem. S’hi havia de celebrar una gran festa de dedicació, amb himnes d’acció de gràcies, acompanyats de címbals, arpes i lires. S’hi van aplegar, doncs, els cantors, procedents de les poblacions que s’havien construït en les proximitats de Jerusalem: venien tant del districte de la rodalia de Jerusalem com de les poblacions del voltant de Netofà, de Betaguilgal i dels termes de Gueba i Azmàvet. Els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble, les portes i la muralla. »Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries. Darrere els cantors seguien Oixaià i la meitat dels caps de Judà. A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam, Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d’Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià, i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor. Arribats a la porta de la Font, davant les escales que pugen a la ciutat de David, s’encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’est. »El segon cor va sortir cap al nord. Jo el seguia amb l’altra meitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla. Continuà, més enllà de la porta d’Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d’Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció. Finalment, els dos cors es van aturar al temple de Déu. Igualment em vaig aturar jo i la segona meitat dels notables, que anava amb mi. Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes. I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d’Izrahià. »Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d’una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.» En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s’ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó. Perquè ja des d’antic, des del temps de David i d’Assaf, hi havia directors dels cantors i aquests entonaven càntics de lloança i d’acció de gràcies a Déu. En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d’Aaron, la part que els corresponia.