Nehemies 10:28-33
Nehemies 10:28-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I la resta del poble, els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, els servents del temple, tots els qui s’havien separat de la gent del país, per complir la Llei de Déu, i les seves dones, els seus fills i les seves filles, i tots els qui tenien ús de raó, es van unir als seus germans, els magistrats, per un jurament solemne: que caminarien sota la llei de Déu, que fou donada per mitjà del seu servent Moisès, i que guardarien tots els manaments del nostre Déu i Senyor, les seves lleis i estatuts; i que no casaríem les nostres filles amb els pobladors del país ni prendríem les seves filles per mullers dels nostres fills; també que, si la gent del país venia en dia de dissabte a vendre mercaderies o queviures, no els compraríem res, ni en dissabte ni en cap altre dia sant; i que l’any setè deixaríem reposar la terra i perdonaríem tots els deutes. A més, ens vam imposar l’obligació de contribuir amb un terç de sicle cada any per al servei del temple del nostre Déu; per als pans de la proposició, per a l’ofrena contínua i per a l’holocaust continu, per als sacrificis dels dissabtes i dels novilunis, per a les festes solem-nes, per a les coses santes, per a les ofrenes pel pecat com a expiació per Israel; i, en fi, per a tot servei del temple del nostre Déu.
Nehemies 10:28-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mal·luc, Harim i Baanà. »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes. »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles; també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes. »També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu