Marc 4:10-20 - Compara totes les versions

Comparteix

Quan es va quedar sol, els qui l’en-voltaven, amb els Dotze, li preguntaven sobre les paràboles. I els deia: “A vosaltres us és permès de conèixer el secret del Regne de Déu, però als de fora tot els és presentat en paràboles, de manera que: «Per més que mirin, no hi vegin; per més que escoltin, no comprenguin; no sigui que es conver-teixin i se’ls perdoni».” I els digué: “¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, to-tes les altres? El sembrador va sembrant la paraula. Els uns són aquells d’arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l’han escoltada ve Satanàs i s’emporta la paraula sembrada en ells. De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l’acullen de seguida amb goig, però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen. Uns altres són els qui han rebut la sembra entre els cards; aquests han escoltat la paraula, però els afanys per la vida, la seduc-ció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril. Hi ha aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l’accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u.”

Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els digué: – A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats . I afegí: – Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.