Mateu 14:22-27 - Compara totes les versions

Comparteix

Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: – És un fantasma! I es posaren a cridar de por. Però de seguida Jesús els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por.

Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud. Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol. Mentrestant la barca s’havia allunyat ja molt de terra i era sacsejada per les onades, ja que tenia el vent en contra. En ser de matinada, Jesús hi va anar caminant sobre l’aigua. Els deixebles, quan el van veure ca-minar sobre l’aigua, es van esparverar, i deien: “És un fantasma!” La por que tenien els feia cridar. Però de seguida Jesús els parlà: “Co-ratge! Sóc jo, no tingueu por!”