Lluc 16:1-18
Lluc 16:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jesús va dir també als deixebles: “Hi havia un cert hisen-dat que tenia un administrador, i li van anar amb l’acusació que malversava els seus béns. El va cridar i li digué: ‘Què és això que em diuen de tu? Prepara la liquida-ció de la teva gestió, perquè ja no pots continuar administrant més.’ Llavors l’administrador es va dir dintre seu: ‘Què faré ara que el meu amo em treu l’administració? Per anar a ca-var, no m’hi veig amb forces; per anar a captar, me’n dono vergonya. Ja sé què faré perquè hi hagi qui em rebi a casa seva quan m’hagi tret l’ad-ministració.’ Va fer venir un per un els deutors del seu amo, i preguntà al primer: ‘Quant deus al meu amo?’ Aquest li digué: ‘Cent garrafes d’oli.’ Ell va dir: ‘Aquí tens el teu albarà: seu i escriu-hi ara mateix cinquanta.’ Després preguntà a un altre: ‘I tu, quant deus?’ Ell li contestà: ‘Cent sacs de blat.’ Li diu: ‘Aquí tens el teu albarà; escriu-hi vuitanta.’ I l’amo va elogiar l’acció de l’admi-nistrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut. Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la pròpia gent que no pas els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes. Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua. Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica? Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.” Els fariseus, que són tan amics del diner, escoltaven aquestes paraules i feien befa de Jesús. Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu. “La Llei i els profetes arriben fins a Joan; de llavors ençà és anunciat el Reg-ne de Déu, i es convida tothom amb insistència a entrar-hi. És més fàcil que passi el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei. Tothom qui repudia la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri; i el qui es casa amb una dona repudiada pel seu marit, comet adulteri.
Lluc 16:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús deia també als seus deixebles: – Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: »– Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.” »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: »– Quant deus al meu amo? »Li respongué: »– Cent gerres d’oli. »Ell li digué: »– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. »A un altre li digué: »– I tu, quant deus? »Li respongué: »– Cent sacs de blat. »Ell li diu: »– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: – Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. Ell els digué: – Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu. »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei. »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.