Lluc 13:10-17
Lluc 13:10-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un dissabte ensenyava en una sinagoga. Hi havia allà una dona posseïda d’un esperit que la tenia malalta des de feia divuit anys, i anava encorbada sense po-der redreçar-se del tot. En veure-la, Jesús la va cridar i li digué: “Dona, quedes lliure de la teva malaltia.” Li va imposar les mans i a l’instant es va redreçar, i donava gràcies a Déu. Però va intervenir-hi el degà de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet la guarició en dissabte, i deia a la gent: “Hi ha sis dies per a treballar. Veniu, doncs, qualsevol dia a fer-vos gua-rir, però no en dissabte.” Però el Senyor li contestà: “Hipòcrites! Cada un de vosaltres, encara que sigui dissabte, ¿no desferma de l’estable el seu bou o l’ase, per dur-lo a abeurar? I aquesta dona, que és filla d’Abraham, i que Satanàs tenia lligada des de feia divuit anys, ¿no se l’havia de des-lliurar d’aquest lligam per ser dis-sabte?” Mentre deia això, tots els seus ad-versaris se sentien avergonyits, i tota l’altra gent s’alegrava de tants de pro-digis com feia.
Lluc 13:10-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué: – Dona, quedes lliure de la teva malaltia! Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: – Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte. El Senyor li contestà: – Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys? Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.